Un nadó a l'escoleta

Aquesta setmana està succeint un fet a l’escoleta que m’està fent posar en dubte la meva tasca com a mestre, i que vull compartir aquí al meu blog.

El fet és que aquest dilluns ha començat un nadó de 8 mesos al nostre centre. De moment no tenim oberta cap aula de nadons, i aquest petit infant comparteix l’aula amb els infants de l’aula de 1 a 2 anys, tenint una aula condicionada per  desenvolupar activitat adaptades i específiques per a ell, com poden ser la panera dels tresors, la psicomotricitat, entre d’altres.

En Xesc, és un infants que està acostumat a estar sempre en braços. Dorm als braços dels seus pares, està sempre amb un adult que el contempla, i no sap relaxar-se si no té algú aferrat al seu cos. Un fet normal tenint en compte que tan sols té 8 mesos, però que a l’escoleta tenim 10 infants més per atendre. El que pretenem és que a poc a poc s’adapti, s’acostumi a seure a l’estora, a entretenir-se amb les joguines, a estar tranquil quan l’adult està en el seu camps de visió, sense que sigui necessari tenir-lo als braços.

Jo sé que és prest, i que és normal que aquest infant plori, però hem sent molt angoixada quan estic asseguda al seu costat a l’estona i ell no deixa de plorar. Jo sé que si l’agafo es calmarà, però si no vaig introduint petites estones de seure a l’estona no aconseguirem el que nosaltres ens proposam.

Això m’ha fet plantejar-me si realment estic fent el correcte, o si és molt prest i he de donar-li el que ell em demana. Això m’ha creant una mala sensació, i en certs moments no m’he sentit bé per no saber donar el que aquest nadó necessita.

Parlant amb les meves companyes, i reflexionant sobre el tema,  he decidit anar molt a poc a poc. No puc canviar-li la seva manera de viure en aquests pocs dies. Així que he decidit dormir-lo en braços, jugar a l’estona amb ell sobre les meves cames, donar-li el berenar amb ell a sobre, i quan estigui preparat ja m’ho farà saber. I serà el moment per començar a dormir a la cuna, per descobrir el seu entorn sense el contacte directe amb l’adult. Però serà ell qui dirà quan ha arribat el moment.

Avui ja he començat a notar canvis, ell està més tranquil i algunes estones juga sense pensar si jo estic al seu costat, i això hem recomforta, i em fa veure que he pres el camí correcte.

En aquest cas m'ha estat de molta ajuda aturar-me a pensar i reflexionar sobre el que estava fent i com ho estava fent. M'he recordat a mi mateixa que són els infants els que han d'estar a gust, que s'han de sentir bé i segurs, i que són aquestes necessitats les que he de cobrir com a objectiu principal.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

1.2: estic treballant aquesta competència ja que reflexion sobre la meva actuació i em plantejo que podria fer perquè la meva manera de fer en aquest cas sigui la més correcta. 

1.4: arrib a conclusions elaborades a partir de la informació recollida i teòrica, ja que he intentat cercar per diferents vies quina és la millor manera d'actuar en el cas professional per fer sentir bé a l'infants sense perjudicar-lo.

2.7: he treballat aquesta competència perquè consider que estic reflexionant sobre quins són les meus errors en aquest cas i intent cercar una manera millor d'actuar per aconseguir el benestar de l'infant i meu en les estones que compartim junts a l'escoleta.

Les competècies: com treballar-les i millorar-les

Amb aquesta entrada vull reflexionar sobre les competències que encara no tenc assolides o que consider que hauria de millorar, a més de poder trobar la manera de superar-les dins el meu entorn més proper.

Jo estic treballant a un escoleta, això hem permet poder analitzar-me dins el meu context de treball, i encara que des de un principi vaig considerar que moltes de les competències les tenia assolides, sempre es poden millorar. He de dir que estudiant el grau, he desenvolupat moltes estratègies que abans de no tenia, i que algunes ni tan sols pensava que fossin importants. Ara ho veig amb uns altres ulls….

Per començar consider que la competència 2 en general, que fa referència a la reflexió del procés d’aprenentatges pens que gairebé la tenc assolida favorablement, perquè tot i que no estigui en practiques, cada dia aprenc alguna cosa nova dels infants o de les meves companyes de feina. Com ja vaig dir, pens que en ocasions no trec al suc que podria treure del que fer de cada dia perquè no tenc temps d’aturar-me a pensar i reflexionar sempre que m’agradaria. Ho podria millorar trobant una estona cada dia, ja sigui a la feina o a casa per reflexió sobre el que, com, quan i perquè de les coses que passen al meu voltant al llarg de la meva jornada de feina. Al tenir el contacte directe amb els infants em dona una molt bona oportunitat per reflexionar sobre la meva manera de treballar i de fer les coses a l’escoleta, però també de les meves companyes. Si no m’atura a pensar, tot això passa de llarg, i és una oportunitat molt valuosa de veure les coses perduda. Pel que fa als dubtes o dilemes que hem sorgeixen, els hauria de donar més importància, el que puc fer és que sempre quedin per escrit, i així puc assegurar-me que he trobat la resposta als meus dubtes. El temps és el meu pitjor enemic.

Pel que fa a la competència 3 de reflexionar i analitzar el centre, ho faig constantment, i crec que en algunes ocasions massa. De la mateixa manera que analitzo la metodologia i la manera de treballar. Molts cops pos en dubte si és la manera correcte. D’aquesta competència, tal vegada podria millorar la 3.3, que parla de contrastar amb els documents de centre, ja que no recorro als documents sinó que hem baso en la metodologia i la filosofia del centre, tal vegada ho podria millorar revisant algun dia els documents per veure si el treball que fem està en concordança amb el que expliquen els documents i amb la filosofia que jo pens que seguim, o que el centre hauria de seguir.

Una competència que encara no acab de tenir assolida és la 4.1, però no perquè no sàpiga identificar els marcs teòrics que justifiquen les activitats que fem dins les aules, sinó perquè, com he dit abans, en moltes ocasions no m’atur a pensar, i el que he de fer es cercar el temps i el moment per fer-ho. Pel que fa a la competència 4.3, crec que no basta en basar les hipòtesis en els meus coneixements, sinó que en algunes ocasions hauria de recórrer als llibres o apunts per contrastar el que jo sé amb el que posen els llibre. Estructurà el temps i apuntar-ho a un quaderns és la manera de treballar-ho correctament.

Pel que fa a les competència 5, al no fer projecte de millora no puc treballar-les, i no sé si estan assolides o no.

A grans trets també parlaré de les COMPETÈNCIES DE PERRENOUD:

Pel que fa a la competència de organitzar ni animar situacions d'aprenentatge la tenc assolida, però en alguns moments em costa una mica sortir de la programació, que tanta feina ens ha duit i que amb tant il·lusió hem fet. La manera de millorar-ho podria ser fent una programació més oberta i flexible, que permeti fer canvis en qualsevol moment tenint en compte els interessos i ritmes dels infants.

La tercera competència, que fa referència ls alumnes amb diferències, ho podria millorar tenint una mica més de paciència i de calma en segons quines situacions, ja que em costa no perdre els nervis en situacions on veig que no puc treballar els objectius de l'infant o no puc atendre les seves necessitats de la manera que m'agradaria. La sol·lució també seria, que hi hagui dues mestres sempre que dins una aula hi hagui infants amb necessitats educatives especials.

Finalment, amb la competència de implicar als alumnes en els seus aprenentages i en el seu treball, consider que en algunes ocasions els jocs a la carta han de ser més oberts, aixó ho podria millorar deixant als infants jugar més lliurement al joc per racons, sense remarcar on ha d'estar cada cosa i perquè serveix, ja que ells poden considerar que els objectes tenen altres propietats i utilitats, on ells poden treure més suc...


Crec que l’experiència i la reflexió ajuden a establir i solidificar les competències, com a base per ser la mestra que volem ser, però si no trobam el temps per pensar i reflexionar és impossible poder assolir-les. Aquest és l’aspecte que he de treballar en general: trobar el moment per aturar-me a pensar i interioritzar tot el que passa al meu voltant, el que fan els infants i perquè ho fan. Cercar temps, que pens que sempre es possible, perquè qualsevol moment és bo.


COMPETÈNCIES TREBALLADES

1.2: consider que estic treballant aquesta competència perquè estic reflexionant sobre com ha de ser una bona actuació com a mestres, sobre les competècies que es necessari tenir i de quina manera es poden anar treballant.

2.3: la treball perquè estic reflexionant sobre els objectius que vull pretenc assolir, que en aquests moments són les competècies i de quina manera les vull aprendre poden aplicar-les al meu entorn més proper que es la meva feina a l'escoleta.

2.7: consider que és la competència que treball directament, ja que l'entrada fa referècia als meu errors o a aquells aspectes que no he desenvolupat i de intentar trobar estratègies per poder millorar-les o començar a aplicar-les i interioritzar-les.

La xocolata, una activitat per desenvolupar els sentits a l'aula de 1 a 2 anys.

Vull explicar una activitat que vam fer a l’escoleta el passat dilluns, on vaig poder observar com els infants varen gaudir moltíssim de l’activitat, que pretenia treballar el desenvolupament dels sentits. L’activitat consistia en poder experimentar amb xocolata amb els seus diferents estats, colors i formes. Disposàvem de xocolata blanc, xocolata amb llet i fondant, fideus de xocolata i diferents peces de fruita, que havien dut els pares i els infants al matí, ja que prèviament la mestra havia fet un llistat on ells s’havien anat apuntant.

Els infants estaven asseguts a les cadires, i les mestres els vam anar introduït tots els aliments. Primer van poder rompre les tabletes de xocolata, ensumar-les,  tastar-les, inclús alguns es van atrevir a pintar amb la pastilla de xocolata com si fos una cera de colors. Després vam treure alguns ralladors, i amb l’atenta mirada de tots els infants una de nosaltres  començar a rallar la xocolata blanca, desprès d’haver-ho fet, els infants també ho van intentar. Les mestres els vam posar al davant una muntanya de fideus de xocolata i de fideus de colors, juntament amb la xocolata rallada. Els infants van reaccionar de maneres diferents; alguns agafaven els fideus amb una grapada i s’ho ficaven dins la boca, d’altres ho feien d’un amb un treballant la motricitat fina de manera molt precisa, d’altres feien dibuixos amb les dits o amb la mà, i d’altres ho van tirar al terra d’una manotada.

Finalment els vam oferir la xocolata fosa dins bols. Aquí els infants es van emocionar. Ràpidament tots la van tastar, ficant el dit dins el bol i després directament a la boca. Després alguns pintaven amb la xocolata i el dit sobre la taula. També gaudien de veure com la xocolata anava caient dels dits en forma de prims fils que anaven decorant la taula. En un moment determinat,  vam  treure plàtans i mandarines pelades, i ho deixarem sobre la taula, sense donar cap indicació. Ràpidament els infants van ficar la fruita dins el bol, i qui no tenia bol, ho feia al bol del veïnat, així la fruita amb xocolata encara estava més bona. Al veure que gaudien molt, vam decidir fer una excepció i vam treure la fruita del berenar dels infants i vam deixar que mengessin la seva fruita amb la xocolata.

Després, així com els infants s’anaven cansat de l’activitat s’anaven aixecant i es dirigien al lavabo a rentar-se la cara i les mans, que de ben segur estaven ben brutes. Abans de rentar-les, els infants es miraven al mirall perquè fossin conscient que anaven bruts i ens havíem de rentar.

                                    

L'objectiu principal de l'activitat era el despertar dels sentits, és a dir, treballar el desenvolupaments dels sentits i la percepció (tacte, vista, gust, oida, olfacte). Volem que els infants a través d la manipulació i la experimentació desenvolupin els sentits. Un objectiu que pensam que vam aconseguir, ja que els infants, a través de la xocolata van poder treballar aquest desenvolupament general dels sentits que preteníem: el gust, el tacte, la vista, l'olfate i l'oida. Aixó ho vam aconseguir presentant la xocolata en diferents estadis, amb combinació amb altres aliments, i amb l'ajuda de diferents materials (culleres, bols, ralladors...)

Els infants van aprendre que la xocolata pot tenir diferents textures, diferents formes i diferents colors, que es dolç i molt agradable al gust, i que ho podem mesclar amb altres aliments, fet que provoca que canvii el gust (plàtan, maduixes, taronja...). També van aprendre que embruta, tant el paper, com la roba, al terra... Tot aixó ho vam poder valorar i avaluar a través de l'observació i la interacció directa amb els infants. 

Finalment puc dir que l'activitat va ser un èxit, que vam aconseguir els objectius proposats, que va ser una activitat on els infants van gaudir molt, on es van treballar els sentits, i on les mestres vam disfrutar de veure als infants i també de menjar una mica de xocolata.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:   

Consider que amb aquesta entrada estic treballant la competència 1.2, ja que  a la vegada que estic descrivint aquesta activitat, on tant els infants com les mestres varem gaudir molt, estic aturant-me a pensar si la nostra actuació com a mestres ha estat la correcta, si la activitat ha estat proposada com toca i sobre quins canvis hauríem de fer per a properes activitats semblants, a més de reflexionar sobre com han respost als infants i quins processos han seguit durant aquesta estona de joc amb la xocolata.