Valoració i sensacions sobre el desenvolupament del blog

Consider que el blog ha estat una eina molt bona de treball que ens ha permès reflexionar una mica més sobre el nostre procés d’aprenentatge. També crec que ha estat una iniciativa molt bona per part de les mestres, ja que és la primera vegada que ens fan treballar d’aquesta manera durant la carrera, i s’agreixen la originalitat i la innovació, ja que no ens fa caure amb la monotonia de fer sempre les coses de la mateixa manera.

Personalment mai havia fet un blog, i en un primer moment hem vaig “agobiar” perquè no sabia si seria capaç de tirar endavant aquest nou projecte. Ara que he acabat puc dir que no se m’ha fet difícil, que ha estat bo de dur i que he fet algunes entrades de més deixant-me dur pels meus sentiments, sensacions i reflexions. M’hagués agradat treure una mica més de suc al recurs, però al no estar acostumada a tenir amb mi aquesta eina de treball m’ha costat una mica més.

Hem fet moltes entrades, i algunes vegades se m’ha oblidat fer l’entrada el dia que tocava o penjar-la, ja que sempre les he fet a un document apart.

També ha estat enriquidor poder consultar els blogs de les meves companyes i poder veure les seves diferents maneres de treballar i experiències, que m’ha pogut enriquir a la meva tasca com a docent.

No sé si continuaré aquest blog, el temps ho dir`, però acabaré dient que ha estat una bona experiència, i que em sembla un recurs molt ùtil per arribar a les famílies des de les escoles.

El meu procés d'aprenentatge durant el desenvolupament de l'assignatura.

Durant el transcurs de l’assignatura puc dir que he aprés moltes coses, encara que en un primer moment no vaig pensar que hem pogués servir de tant el meu camí d’aprenentatge.

Fent referència a les competència i pel que fa a la primera sobre l’aprenentatge autònom, he de dir que ser autònoma en el meu aprenentatge m’ha ajudat a poder superar l’assignatura amb èxit. Al ser de l’itinerari b, he estat separada de les meves companyes de tasca habituals, i això ha provocat que fer una feina individual i de manera autònoma, fins i tot la realització del documental.

Si parlam de la competència 2 he après a donar importància a cada cosa que passa al meu voltant i a treure el suc a cada moment, a saber treure profit a les situacions i adaptar-les a cada moment.

Però, la competència que més he assolit, i que engloba les competència 3 i 4, és la que fa referència a la reflexió. He après a reflexionar sobre el que passa al meu voltant, la meva actuació amb els infants i les meves propostes i intervencions, el comportaments dels infants, les actuacions de les meves companyes i el funcionament de l’escoleta, en definitiva, a tot el que passa al dia a dia a l’escoleta.

Vull dir que entenc per reflexió aquell procés que et fa aturar per pensar, valorar i donar sentit a les actuacions que es donen durant el dia a dia al centre.

També he gaudit molt de la realització del documental, ja que el vaig poder fer de manera individual i al meu centre de treball tractament un tema que personalment m’agrada i que a l’escoleta hem començat a treballar amb molta cura. Vaig tenir alguns problemes amb la realització, que al final van ser mínims a l’hora d’exposar davant els meus companys.

Els documentals dels meus companys també han estat molt interessants, tractant temes del dia a dia que et fan aturar-te a pensar en la teva tasca i actuació envers el tema.

L’altre dia a classe va sorgir la proposta de fer dos grups separats per desenvolupar l’assignatura, un grup per itinerari A i un per itinerari B. Com bé vaig dir, estic totalment en desacord, ja que poder veure i escoltar les experiències de les companyes fent referència als projectes de millora, ens ha permès poder veure les millores que es poden fer als centres, poder agafar idees per a futures propostes als nostres centre... Crec que ha estat una molt bona oportunitat que hagin compartit amb nosaltres la seva tasca als seus centres de pràctiques.

Pel que fa al quadern, pens que les companyes de l’itinerari A han pogut treure més suc, ja que el seu es basava més en la reflexió i amb la seva tasca com a practicants i els seus aprenentatges. La proposta de l’itinerari B ha estat mes centrada en recerca, que també ha estat de profit, però que no ens ha convidat gaire a la reflexió.

Per acabar vull dir que he gaudit fent aquesta assignatura, fet que m’ha sorprès. També m’han agradat les diferent propostes de feina, com el blog, el documental, ect. Que ens han fet fer feina d’una manera molt diferent al que normalment estam acostumats.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

Igual que a la primera entrada fent referència a les comeptències, crec que estic treballant la 2.1 i la 2.7, ja que identific i reflexión les comeptències que he assolit i desenvolupat durant el trancurs de l'assignatura.

Així com també l'anàli i avaluació del procés, que pot estar relacionada amb la competència 5.1, ja que analitzo les bones pràctiques i dolentes que s'han duit a terme amb l'assignatura.

Reflexionant sobre el meu documental " La convivència amb les famílies a l'escoleta La Gola"

Quan vaig presentar el meu documental vaig adjuntar un document amb una mica de valoració i reflexió sobre la feina feta, de la mateixa manera que ho penjaré aquí, per poder transmetre com m’he sentit, que és el que m’ha angoixat, el que m’ha agradat, el que em va fer triar el tema, entre d’altres coses, d’aquest projecte, que pens que ha estat molt enriquidor tant pels alumnes que els hem realitzat, com per els alumnes que els hem visualitzat.

Des de el primer moment que va sorgir el tema de fer un documental vaig tenir més o manco clar el que volia fer. El tema de les famílies dins l’educació 0 a 3, és un tema que m’agrada molt i que consider de vital importància. També vull dir que vaig decidir fer el documental tota sola, ja que tenia les eines i els recursos en el meu dia a dia de l’escoleta, i pensava que era una llàstima desaprofitar aquesta oportunitat.

En els meus 6 anys com a educadora sempre he tengut molt bona relació amb les famílies dels infants, sempre intentant tenir una relació propera, de tu a tu, i fer-los partícips de tot el que succeeix de portes a dins de la meva aula. He de dir que he treballat a diferents centres, i no sempre el projecte educatiu o les companyes m’han acompanyat amb la meva iniciativa o idees en relació a aquest tema. Però això mai m’ha fet enrere, i guardo molt bon records.

L’escoleta “La Gola” fa tres anys que va obrir les portes, a càrrec de l’Ajuntament de Pollença i de l’empresa privada “Estudi 6”. Des de els seus inicis he treballat fent les substitucions, els reforços en l’adaptació, i l’escola d’estiu. Actualment estic fent una substitució llarga, i estic al capdavant de l’aula de nadons. Una bon bona experiència, ja que mai havia tengut l’oportunitat de guiar i “dirigir” un grup amb infants tan petits, i ara més que mai, m’he adonat de la importància que tenen  les famílies dins la meva aula perquè tot puguin funcionar bé i els infants puguin estar a gust i segurs.

L’escoleta té molt camí a recórrer pel que fa al tema de la convivència amb les famílies, tot i que tenen iniciatives molt bones. Durant la meva estada estic intentant potenciar-ho una mica més, i la resposta de les meves companyes sempre ha estat molt bona. Estan obertes a tot el que sigui millorar.

Amb aquest documental vull mostrar de quina manera convivim les famílies i les mestres dins el nostre centre, amb les nostres virtuts i les nostres mancances, que no són poques.

Tenim la sort de tenir un projecte educatiu que fa molta referència al tema, i del qual he extret la gran majoria de informació que s’explica en el vídeo. També he consultat els apunts de la carrera, principalment de “intervenció educativa I i II”.

He gaudit molt durant la realització, encara que se m’han perdut moltes coses que m’hagués agradat poder enregistrar, i d’altres moltes que he hagut de suprimir per evitar fer un documental repetitiu i molt extens, que pogués dur a l’avorriment, cosa que he intentat evitar des de el primer moment.

També m’han ajudat molt les famílies i les meves companyes, que no han tengut cap problema en posar-se davant la càmera i parlar-me del que fan o del que senten. Sense la seva col·laboració no hagués pogut seguir amb el projecte.

He tengut una seria de problemes tècnic amb les gravacions, fet que m’ha dut a la desesperació en algunes ocasions, ja que no sabia si podria salvar la feina que havia fet fins el moment. El resultat final, pel que fa a la qualitat d’enregistrament no és el que m’hagués agradat, ja que he hagut de convertir els vídeos d’arxiu per poder ser compatibles amb el meu PC i amb el programa de muntatge. Probablement si ho hagués fet amb més temps o hagués detectat abans el problema el resultat hagués estat un altre.

Crec que ha estat una iniciativa molt bona per part de les mestres, ja que és un treball amb un format totalment diferent al que estam acostumats a treballar durant la carrera. Ens ha dut molts feina, però quan veus els resultats crec que són molt positius.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

Les competències que pens que he treballat són la 1.4. i la 5.4. He arribat a conclusions sobre sobre el meu treball, sabent trbar els punts forts i els punts dèbils, el que milloraria en una altre oportunitat... I tot això ho he vist després de la realització, després de tocar amb les meves pròpies mans quins són els errors que no s'han de tornar a repetir, i el que no canviaria mai. Així com també els obstacles i les resistències de la posada en pràctica, realització i visulaització del documental i el tema que he triat.

La psicomotricitat a l'aula de nadons

Fa dos mesos a l’escoleta vam decidir obrir una aula de nadons, ja que hi havia alguns infants en llista d’espera, i podíem obrir l’aula amb 4 infants. Tres dels infants ja han complit 1 any, i un d’ells té 5 mesos.

Mai havia estat dins una aula de nadons, i menys amb uns infants amb edats tant diferenciades.

Vaig llegir articles, alguns capítols del llibres per ubicar-me i sentir-me més segura i còmoda dins l’aula amb els infants.

La psicomotricitat no l’he treballada de manera específica, ja que són infants de curta edat que acaben de començar a caminar, i la psicomotricitat la treballen tot el dia, ja sigui agafants a una cadira per posar-se drets, pujant les escales del pati, alçant les cames a l’hora del canvi de bolquer, ect. Un dia vaig pensar en fer una proposta de material de psicomotricitat per veure quina era la seva reacció, i la veritat és que em va sorprendre gratament.

Vaig gaudir de veure com els infants s’arrossegaven per damunt els coixins, intentaven fer torres, es ficaven dins les capses i demanaven la meva ajuda per poder sortir, rodaven pel terra...

Em vaig adonar que estàvem treballant la psicomotricitat de manera diferent a la cada dia feim, i la novetat els sorprenia. A cada nova proposta la reacció era diferent i millor. El que pretenia amb aquestes propostes eren potenciar el desenvolupament motor dels infants d’una manera lúdica i diferent al que cada dia fan.

Després de veure la reacció he decidit deixar un racó de l’aula amb els coixins sempre a l’abast dels infants, perquè les puguin utilitzar el qualsevol moment del dia i formin part del material quotidià de l’aula.

També cal dir que no sempre que he fet una proposat han respost bé. L’aula de nadons és un món a part, i encara que aquests ja siguin caminants, necessiten el seu ritme individual, dormen quan tenen son, mengen quan tenen gana, i no pots forçar les situacions, ja que sinó no es poden aconseguir els objectius proposats, i ells no treuen el suc que podrien treure.

Els escenaris que he proposat als infants són els següents:

(Les dues primeres, amb els coixins convencionals eren per introduir el material i començar a familiaritzar-se. La darrera és amb caixes, teles i coixins.)

Els projectes de millora i els documentals dels meus companys

Després de veure els documentals i els projectes de millora dels meus companys, crec que tothom a fet molt bona feina, que els projectes han duit un procés d'elaboració molt estudiat i treballat. He aprés molt, he agafat idees noves que m'ajudaran a la meva tasca com a docent.

A continuació faré un comentari de cada un dels projectes i documentals que s'han exposat a l'aula, els seus objectius i el parèixer.

Escoleta Fort de l’eau, Maó. Projecte de millora de pati:

Amb aquest projecte el que pretenen es tenir un espai exterior més acollidor i dinàmic, amb l’objectiu de motivar als infants.

La proposta de fer un espai amb material reciclat per poder jugar amb arena i/o pedres. M’ha agradat molt. Crec que és una bona manera d’engrescar als infants, ja que a la vista és molt atractiu i convida a jugar. A més de necessitar una inversió mínima, ja que la majoria del material és pot aconseguir sense haver de comprar.

La idea de implicar a les famílies en la instal·lació es bona, així es senten més participatius dins el centre, i poden veure i viure el projecte de millora en primera persona.

També vull dir que consider que és un projecte de millora molt simple, ja que només han habilitat un racó del pati, tal vegada haguessin pogut ampliar el projecte en diferents espais dels pati.

En el meu centre de treball, de moment no podríem aplicar-ho, ja que no tenim ni arenal, ni pedres o terra per poder fer caure per les rampes dels materials.

Escoleta Fort de l’eau, Maó. Bona pràctica de l’hort:

Les companyes han marcat com a bona pràctica l’hort que es treballa en el seu centre de pràctiques. Un hort on hi participa tota la comunitat educativa, fet que fa que tothom el senti com a seu, i tengui la necessitat de treballar-ho.

L’objectiu que volen aconseguir és que els infants tenguin contacte amb la natura, a més d’adquirir una responsabilitat.

Consider molt bona opció desdoblar els grups per anar a cuidar l’hort, ja que sinó s’acaba convertint en una rutina on els infants no fan més que mirar sense poder participar.

També va agradat molt que l’escoleta compta amb les famílies i en especial amb els padrins per a cuidar l’hort. És bo escoltar i aprendre d’aquells que en saben, i per els infants crec que ha de ser molt enriquidor veure els seus padrins o la gent gran participant a la seva escola.

Estic d’acord amb les meves companyes en la importància de tenir una continuïtat amb aquesta activitat, per tal de no convertir-se en una activitat aïllada que es realitza un pic a la setmana.

A la nostra escoleta no vam poder posar en marxa l’hort que tenim programat, degut a la mala coordinació del personal de l’ajuntament que havia de venir a fer unes tasques per poder començar. Així que hem sembrat en pasteres tomatigueres, pebrers i plantes aromàtiques. Aquetes estan al pati a l’abast dels infants.

Escoleta d’Esporles. La figura de la mestra: rols i mode d’actuació:

Aquest projecte crec que és un dels més complicats que han fet les meves companyes, ja que s’han trobat en la situació d’haver d’analitzar a les seves tutores de pràctiques durant la seva tasca com a docents, i consider que és un tema molt compromès.

La millora de la recerca educativa va ser un projecte determinat pel centre, i on les practicants han hagut d’analitzar i presentar millores referents a les estratègies que utilitzen les docents, amb l’objectiu de crear un esperit crític i millora de les educadores. Aquest ha estat una continuïtat del projecte de millora del curs passat orientat en l’espai i el temps.

Les observacions han estat enregistrades per vídeo, però crec que varen ser molt prudents a l’hora de decidir fer notes de camp, ja que quan una persona sap que l’estan gravant el seu comportament no és natural.

Consider l’escola ha tengut una iniciativa molt bona i de la qual poden treure molt profit, ja que crec que no hi ha un esperit més crític que el de les practicants que entren per primera vegada a un centre després de moltes hores de teories i exemples, per observar i detectar les pràctiques no correctes de les educadores. Seria bona idea aplicar aquest projecte a tots els centres, és important poder veure’ns reflectits i estudiats per uns ulls externs a nosaltres.

Escoleta Huialfas. Sa Pobla. Bona pràctica: racó del moc:

El racó del moc és una proposta que jo ja havia aplicat anys endarrere a l’aula de dos a tres anys. És una molt bona iniciativa per fomentar l’autonomia i deixar als infants un espai per a la seva cura personal. Per fer infants actius i capaços.

La company ha destacat que s’ha de millorar el saber esperar dels infants, ja que quan hi ha alguna novetat a l’aula tots volen anar a provar-ho i descobrir-ho a l’hora.

És important que aquest projecte tengui una continuïtat a torta l’escoleta, i que els infants puguin llevar-se el moc de manera autònoma a tots els espai del centre.

Documental: canvi de bolquers Loczy:

En aquest documental les companyes han volgut reflectir com fan el canvi de bolquer a l’escoleta de sencelles, on apliquen el mètode Loczy. Aquest mètode és basa en un moment íntim i conjunt, on poder fer que l’infant sigui autònom, fer el moment més màgic, natura, amb una connexió entre l’educadora i l’infant. En aquest moment el paper de la mestra és d’observadora i preparadora de l’entorn.

Les mestre de centre ha estat formades per personal especialista en la metodologia.

Personalment crec que ha estat un tema a tractar molt interessant, ja que poques vegades fem referència a aquest moment de vital importància durant la primera infància.

M’ha cridat l’atenció que hi hagués un presentador que conversava amb les mestres en forma de tertúlia, consider que ha estat una bona idea.

En el nostre centre donam importància a aquest moment, i intentam no fer-ho de manera mecànica. És important considerar aquest moment com un moment educatius, i que forma part de l’horari.

Documental: infants amb necessitats educatives especials:

Aquets documental no el vaig poder entendre gaire, ja que no es senti i les converses eren molt monòtones i amb un to molt dèbil.

No estava orientat en l’educació 0 – 3 anys, sinó per a infants més grans.

Pel que he pogut entendre l’objectiu amb aquets infants és treballar l’autonomia, els hàbits i rutines. I que es procura que no hi hagi mancances ni diferència amb els altres companys. També s’explicava el procés que segueixen els infants per a la incorporació dels infants amb necessitats educatives especials a l’escola.

M’ha agradat que s’entrevistessin a famílies amb aquesta problemàtica, encara que no vam poder sentir el que deien.

Cerc que no és un documental gaire atractiu, tal vegada si haguéssim pogut veure com treballen amb els infants dins les aules, hagués estat més representatiu.


COMPETÈNCIES TREBALLADES:

Condider que les competències que hem treballant durant les exposicions dels projectes i la següent valoració han estat:

La 1.2, ja que hem pogut veure i reflexió sobre bones pràctiques i projectes que es duen a terme a les escoletes, i de les quals podem aprendre molt.

També la 5.1, ja que hem pogut diferencia entre allò que és una bona pràctica i allò que no és. Hem diferenciat el que és una bona pràctica i un projecte de millora, poden veure les necessitat de cada centre i de cada un dels grups de practicants. Així com també els hem pogut identificat amb l'ajuda de les nostres companyes i veure de quina manera elles les han resolt o les estratègies que han proposat per millorar-les.

Recerca de documentals 0-3 anys

He fet una selecció de diferents documentals que he trobat. He triat els que a mi personalment més m'han agradat, ja sigui perquè m'he sentit identificada o bé perquè estan relacionats amb l'assignatura. també perquè he trobat que són temes interessants. laguns d'ells crec que els hem vist durant la carrera.

Són els següents:

"SE SIENTE UN COLOR. EDUCACIÓN INFANTIL DE CALIDAD”

Aquest documental ens intenta ensenyar les diferents bones pràctiques que podem trobar als centres, i les diferents tipologies de centres innovadors que han sorgit a Europa, principalment a Dinamarca i a Reggio.

És un dilema gran trobar quina opció és la millor, ja que els padrins segueixen sent molt importants en la vida dels infants però la gran majoria no estan disponibles. Segurament la decisió s’acaba centrant en el nivell cultural, econòmic i social de cada família.

Com a bones pràctiques es poden veure espais oberts amb diferents propostes on els infants juguen de manera lliure i sense restriccions, on poder crear un univers complet per a ells. També ens parla d’experiències de música, la plàstica, d’espais on poder ser ells mateixos i on els adulats quasi tenen prohibida l’entrada, experiències de llums i ombres, també amb materials per experimentar. No deixa de banda l’ambient, que ha de ser segur, però evitant crear infant s passius, és a dir, que s’ha de deixar als infants poder descobrir quins són els seus límits.

A la segona part parla de les estructures innovadores com poden ser: mesclar diferents edats, centres d’aventura i recreatius (amb animals), serveis integrals on hi participen els pares, padrins..., i jardins d’infància que acudeixen al bosc  passar la seva jornada escolar.

M’ha semblat  un documental interessant, ja que a les darreres sessions hem estat parlen de les bones pràctiques. Aquí és poden veure diferents activitats que es poden considerar com tal. M’ha cridat l’atenció les diferents modalitats de centres, ja que molts d’ells no n’havia ni sentit parlar.  Mostren una educació molt guapa i centrada en els desenvolupament dels infants com a objectius principal. Crec que és un documental que val la pena dedicar-hi una estona.

“EL CESTO DE LOS TESOROS”

Aquest documental només és de imatges, no parla ningú explicant el que veiem, però crec que no es necessari, ja que a través de les imatges podem veure clarament quines són les diferents relacions que es donen entre els inafts durant la panera dels tresosr.

He triat aquest documental tan senzill, perquè avui he pogut fer per primera vegada dinsla meva aula aquesta activitat, i he gaudit molt de veure coms els infants descobrien cada un dels objctes i com eren les relacions que es donaven entre ells. Veint el documental he sentit el mateix que avui matí, que una imatge val més que mil paraules.

“MOVERSE EN LIBERTAT. EL INSTITUTO LOCZY”

Aquest documentale ens mostra la manera de fer feina en una centre Loczy.

En ell podem veure com tenen una llibertat de moviment que els permetrà caminar, asseure... per iniciativa pròpia. Tenen un moviment de llibertat de manera segura i produint una soltura corporal.

Les activitats autònomes es converteixen en una font de plaer i part imporatnt de la seva vida.

En aquets centres els inafnts poden actuar i moure’s segons les seus interessos en cada moment i desitjos, i seguint el seu ritme de desenvolupament.

Durant el documental podem veure com es vam movent difererent infants per l’entorn, mentre la narradora va explicant els moviments i les possibles sensacions que pot estar fluint a l’infant.

També podem veure com les educadores verbalitzen tot el que fan a l'infant, a la vegada que li demana permís per poder actuar damunt ella.

Crec que com a adults tenim la costum de col·locar als nadons allà on volem que stiguin i proprcionar el materials que nosaltres volem. Aquí ens demostra que ells són capaços de moure el seu cos en resposta als seus gestos i que tenen una gran capacitat per aconseguir allò que volen. Ës increïble en gran ventall de movimets i postures que poden aconseguir sense l’ajuda de l’adult i seguint exclusivament el seu instint i els seu desenvolupament motor. 

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

Crec que les competències que he treballat amb la recerca, visualització dels documentals i comentant cada un d'ells són la 1.2 i la 1.3, ja que he reflexionat sobre les bones actuacions que en ells hi surten i els he consultat per ampliar la meva formació i resoldre possibles dubtes.

DOCUMENTAL: La convivència amb les famílies dins l'escoleta "La Gola"

“Voldria dir quelcom sobre la relació pares i mestres, primer van els pares, després els nens i després els mestres, aquest és l’ordre. Els pares confien els seus nens als mestres i aquests representen els pares davant els nens, només podem fer-ho, si els pares tenen un lloc en els seus cors. Qualsevol mestre que es consideri millor que els pares, ja ha perdut”. (Hellinger)

La família és un punt bàsic de referència i de suport dins l’educació 0-3 anys. Per això les escoletes no les poden deixar de banda, no poden concebre l’infant com un ser individual, sinó que s’ha de fer camí juntament amb les famílies, caminar junts per intentar aconseguir els mateixos objectius. També hem de destacar la importància de crear vincles, que puguin donar seguretat a totes les persones que conviuen al centre. Aixó reuqereix una feina intensa, on tota la comunitat educativa ha d’implicar-se, i ha de saber apropiar-se del seu rol de manera correcte i acceptar les seves funcions. Es tracta de construir de manera conjunta, activa i cooperativa una mateixa línia de treball on l’infant és vagi desenvolupant de la millor manera possible.

“La participación de los padres i las madres en la escuela se convierte también en un modelo de socialización para los niños, la participación y la gestión social son un modelo vivo de dialogo i confrontación entre las personas que el niño aprecia y descubre para construir su propia identidad social. “ (Hoyuelos)

També, s’ha de tenir en compte que cada família és distinta i des d’aquesta diferència s’acull a cada una d’aquestes des del respecte i l’afecte, a través del diàleg, la confiança i l’escolta de les seves necessitats. En ocasions és difícil poder entendre totes les postures, poder compartir les seves opinions, però s’ha de tenir clar que la família és el primer vincle de l’infant i la responsable directa de la seva educació.

En el meu documental vull mostrar-vos com treballam amb les famílie dins l’escoleta, com intentam introduir-les dins el nostre ventre i que no es sentin al marge del que feim. També volem que els infants vegin que les seves famílies també formen part de nosaltres, d’aquesta manera aconseguim que es sentin més segurs i tranquils. A l’escoleta duem a terme diferents activitats i rutines diàries que fan que les famílies i les mestres puguin tenir relació diària, que puguin compartir punts de vista i puguin veure com funcionen els infants dins l’aula. Probablement hi ha moltes coses per millorar, però a poc a poc intentam anar aconseguint els objectius que es reflecteixen als nostre projecte educatiu.

El documental es basarà en visualitzar diferents activitats i rutines on els pares participen, juntament amb els seus punts de vista sobre elles. També les mestres ens explicaran el que fan i amb quins objectius i els seus punts de vista.

Esper que vos agradi!!

Comentaris dels blogs del les meves companyes

Les entrades de bones pràctiques que m'han cridat l'atenció i he comentat de les meves companyes són:

http://mestresimestresses.blogspot.com.es/2013/04/descompartimentacio-despais.html?showComment=1367254928360#c1745942339411517677

http://miradesisomriuresblog.blogspot.com.es/2013/04/com-bona-practica-de-centre-la-setmana.html?showComment=1367256710946#c6978556452807789965

http://miradesdolces.blogspot.com.es/2013/04/safates-dexperimentacio-una-bona.html?showComment=1367439357194#c3961554696957742271

COMPETÈNCIES TREBALLES:

He treballat la competència 1.3, ja que he consultat i revisat altres blogs de companyes, que m'han ajudat a veure bones pràctiques. Ha estat una bona experiència per enriquir els nostres coneixements i veure diferents bones pràctiques, que ens poden servir com a punt de partida o referència de futures pràctiques.

Guió del documental: "la presència de les famílies dins la nostra escoleta"

Grup

Per elaborar el meu documental, vaig decidir fer un treball individual, ja que pens que puc partir del meu entorn proper i de l’escoleta on treballo.

Tema

El tema que he triat, és un tema que m’agrada molt i que consider que a l’escoleta es treballa però que podria millorar molt. El tema fa referència a les famílies a i la seva presencia dins el centre, destacant les activitats on ells participen, el moment de les entrades i sortides, i la importància que el centre dona i que ells mateixos donen en aquesta moments de relació família - escola. Això ho explicaré a través de entrevistes a les famílies i a les mestres,  també podrem veure com es desenvolupen aquestes activitats i l’opinió que algun pares tenen d’aquestes, parlant des de lo més íntim i explicant a la càmera com s’han sentit després de la participació, així també podrem veure si ells donen importància a aquests moments, o els passen desapercebuts.

Finalitat i objectius

Per tant, els objectius i la finalitat de la filmació serà donar a conèixer com participen i conviuen les famílies dins la nostra escoleta i com es senten les famílies, els infants i les mestres amb aquesta relació i interacció. Al Port de Pollença hi ha alguns centres que no deixen participar a les famílies dins la comunitat, i que no poden accedir a ella, privant-les de la comunicació directa amb la mestra, amb les altres famílies... Amb aquest vídeo també pretec donar a conèixer com funcionam al nostre centre i quina importància donam a aquests moment de relació.

Número de filmacions

El número de filmacions és bastant abstracte, però crec que seran moltes, ja que he començat a gravar i ja duc unes 10 filmacions. Personalment prefereixo gravar molt de material i ja seleccionar a l’hora d’haver de muntar les gravacions més destacables i que s’ajusten més als l’objectius.

Destinataris

Els destinataris del documental és per les famílies i les mestres de l’escoleta, perquè puguin veure com funcionen les activitats i rutines destinades a famílies des de punts de vistes diferents. També va destinat a possibles usuaris del nostre centre, i a estudiants i mestres per poder veure la importància i el punt de vista del centre envers a les relacions amb les famílies, i el nostre funcionament.

Temps estimat de durada

El temps estimat encara no està gaire clar, depèn de les filmacions que consideri més adients per posar al documental final. Però el temps estimat és de 15 minuts aproximadament.

Previsió de material

Com a previsió de material no en tenc, ja que aprofit les activitats que fem a l’escoleta. El que estic necessitant com a material extraordinari que no pertany al centre és la càmera per gravar i l’ordinador on fer el muntatge. A part de necessitar una selecció de música i una persona que farà de veu per anar relatant la informació.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

La competència que treballam en grans trets és la 3 (3.1, 3.2, 3.3) perquè de manera indirecta reflexionam sobre una part dels funcionament del centre, de l'organització, i parlam una mica del PEC i el que diu en relació al tema del documantal. Faig un anàlisi de manera documentada de les relacions amb les famílies que es donen al nostre centre.

Síntesi del tema espais/temps

Aquest tema que fa referència al temps i l’espai de les escoles infantils, crec que és molt interessant, i a classe van sorgir certs temes que hem van fer pensar.

Les tres idees principals que jo destacaria són:

Fent referència a l’horari, s’ha de tenir en compte que aquest ha de ser flexible i adaptat a les necessitats dels infants, tenint en compte el seu nivell de desenvolupament. Aquest horari sempre ha de tenir cabuda per les rutines i hàbits, que s’han de veure reflectits dins l’horari ja que marquen un punt de partida molt important en aquesta etapa.

L’exemple que vam poder analitzar sembla surrealista, ja que no es correspon amb les necessitats i capacitats dels infants d’aquesta edat.

Per altre banda, les parets de les escoles són un recurs molt útil que moltes vegades no fem servir. En elles podem penjar la documentació, les representacions, que poden mostrar com es viu i conviu dins la comunitat educativa. No tot lo que pengem a les parets és vàlid, hem de saber quines són les coses que podem posat i quines no. També és important l’estètica.

Parlant de l’estètica també vull destacar com a idea principal els objectes i les distribucions de les aules i les escoles infantils. Les aules han de estar plenes d’objectes acollidors, que ens facin sentir com a casa, amb una estètica molt cuidada, on podem posar gerros amb flors, cortines... Sempre amb una gama cromàtica que transmeti tranquil·litat i que converteixi l¡espai en un lloc on ens i sentim agust i ens hi volguem quedar.

A vegades ens trobam centres destinats a la primera infància plens de colors, sense seguir una harmonia, perquè existeix una creença que tot el que ha de ser per infants petits ha de tenir molts colors, perquè així es més alegre. Crec que aquesta creença no es correcte, no és necessari omplir un espai ple de colors i materials per fer-lo més atractiu, sinó al contrari.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

3.2: Ja que estic reflexionant i fent referència a l’organització del centre, en aquest cas fent referència a l’espai i el temps.

Els documentals

Per començar, vull partir de la definició de documental de la wikipedia, per saber del que estam parlant “el documental es la expresión de un aspecto de la realidad, mostrada en forma audiovisual. La organización y estructura de imágenes y sonidos (textos y entrevistas), según el punto de vista del autor, determina el tipo de documental.”

Consider que un documental te moltes possibilitats educatives, de fet, crec que un documental es quasi 100% educatiu, ja que té la funció de informar i documentar un tema concret. D’un documental es pot treure molt de suc, i crec que se s’utilitza un bon documental, amb la temàtica i llenguatge adequat, dins les aules d’infantil, els infants poden aprendre moltes coses.

Actualment les escoles els aprofiten quan treballen per projectes, per aconseguir que els infants interioritzin els coneixements que estan treballant. Normalment funcionen perquè és un tema triat per els mateixos infants i que els crea molta curiositat.

Les temàtiques dels documentals són infinites, ja que totes les qüestions, temes, personatges del món  i de la historia poden ser interessants per ser el punt de referència d’un documental. Podem trobar documentals que parlen de la manera de viure dels animals, que ens expliquen la vida de personatges importants de la història, que relaten conflictes, guerres, temes de interès ciutadà, ens mostren les costums i cultures dels diferents països, races, ètnies... Entre molts d’altres.

Personalment m’agrada mirar documentals que fan referència a educació, al desenvolupament dels éssers humans i ha països, ja que m’aporten coneixements nous que a nivell personal em criden molt l’atenció. Dos documentals que he vist darrerament que m’han agradat molt han estat “en el vientre materno” on explica el desenvolupament dels infants durant els 9 mesos que estan dins a panxa de la mare, i “la educación el Finlandia de Salvados”, on es comparava l’educació espanyola i finlandesa.

Crec que un documental es pot presentar de moltes maneres diferents, que facin que la temàtica sigui molt més interessant, com fan a “salvados”, on plantegen temàtiques actuals oferint entrevistes amb els personatges implicats. Això és un punt favorable, ja que molta gent quan veu que fan un documental, el documental de tota la vida canvien de canal, perquè si la temàtica no ens interessa es solen fer molt monòtons.

He de dir que m’ha semblat molt interessant haver de fer un documental per a aquesta assignatura, ja que és una cosa totalment innovadora i que ens pot fer reflexionar molt, tant a nosaltres com a realitzadors, com per els companys com a espectadors.

Parlant del nostre documental que tractarà d’un tema relacionat amb l’educació 0-3 anys, adjunt un resum del vídeo que van fer al programa “salvados” sobre l’educació a Finlàndia. Ja que consider que qualsevol metodologia, manera de fer... d’altres lloc s del món ens pot ajudar en la nostra feina, i més si parlam del país capdavanter en educació del món, i ara sabrem perquè...

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

1.1, 1.3: Crec que tal vegada en aquesta entrada es poden estar treballant aquestes competències, ja que pens que a través de documentals podem accedir a dades que en poden ajudar a resoldre problemes, dubtes, aportar idees...que ens poden servir en la nostra tasca com a docents.

Anàlisi d'un cas real (el cas de na Susuna)

Reconstrucció de la situació:

Són les 9 del matí i és el moment de les entrades a l’escoleta. Estam a l’aula de dos. La mestra seu a una cadira davant l’estora on hi ha dues nines assegudes que han arribat a l’escola matinera. La mestra parla amb elles de manera relaxada mentre espera que els infants vagin arribant.

Na Mariona arriba amb la seva mare i entren les dues dins l’aula, la nina saluda alegrament a la mestra, que s’aixeca per parlar amb la seva mare que la reclama. En aquests moment arriba n’Aina amb la seva mare, que s’acomiaden una de l’altre. N’Aina avui decideix que no vol besades i s’asseu a l’estona. La mare es queda esperant per parlar amb la mestra. N’Aina es posa a plorar, molt disgustada. La seva mare, que encara espera per parlar amb la mestra li diu des de la distància “ Aina no ploris”. La nina de cada vegada plora més angoixada, la mestra es gira, la mira, i segueix amb la seva conversa. La seva mare li torna a repetir que no plori. La nina arriba a calmar-se tota sola, sense que ningú s’acosti a ella, però segueix angoixada, amb un plor silenciós. Segueixen les entrades amb la mestra al costat de la porta donant la benvinguda  ales famílies i infants. No és fins el moment en que tots els infants han arribat, que la mestra torna a seure a la cadira i comença les interaccions amb ells.

            -------------------------------------------------------

Anàlisi del cas:

Crec que en aquest moment la mestra s’ha centrat més en la conversa en les famílies deixant de banda que en aquest moment el més important és el benestar dels infants i la seva acollida. En aquest moment n’Aina s’ha sentit buida, i poc acollida, abandonada, això ha fet sorgir d’ella una angoixa que ningú li ha calmat de manera directa. La mestra, hauria d’haver tengut en compte que si la conversa que tenia amb la mare de na Mariona era massa llarga, la millor solució hagués estat deixar el tema per un altre moment en que ella no hagués hagut de deixar als infants de banda (tutoria). Ja que els moment de les entrades són per converses puntuals de la vida quotidiana amb les famílies, i no per parlar de temes personals o de llarga extensió.

Possibles creences de la mestra:

      - Quan hi ha les famílies i la mestra en un mateix espai, és la família qui intervé en les situacions i necessitats dels infants.

          -   És més important l’atenció a les famílies que als infants.

Com a coneixements teòrics la mestra ha aplicat la teoria de la importància de la implicació i integració de les famílies dins el centre. Però s’ha oblidat d’atendre als infants que ho necessitaven.

Ella s’ha basant en la rutina de que els infants, com a norma general, arriben contents a l’escoleta, i ella pot parla tranquil·lament amb les famílies. Però aquets cop no ha estat així.

Les preguntes que jo li faria a la mestra per aconseguir una mica la reflexió i perquè es plateges el moment de les entrades dins l’aula, o al manco l’actuació d’aquest dia serien:

•            Perquè creus que n’Aina s’ha angoixat tant aquest mati?
•           Quina ha estat la teva actuació vers ella?
•           Que creus que haguessis pogut fer tu per fer que ella es sentis millor?
•           Creus que has dedicat massa temps a les famílies deixant una mica de   banda els sentiments dels infants?

El que jo hagués fet en aquesta situació, hagués estat acostar-me a l’infants per aconseguir que es sentís millor, fent-li una abraçada, una besada i intentar verbalitzar amb ella que és el que li fa estar trista. En el cas de no aconseguir que es calmàs m’acostaria la mare de na Mariona i n’Aina acordant un altre moment per parlar amb elles (en el moment de les sortides, en una tutoria personalitzada...), explicant-li que ara no puc estar per elles perquè els infants em necessiten.

Consider que el moment de les acollides els matins a l’escoleta és un moment que la mestra ha de tractar amb molta cura. Pens que sempre s’ha de tenir present que el més important són els infants, i fer que ells es sentin bé, a gust i ben acollits. Les famílies també són importants, i aquets moment és un bon moment de comunicació entre la mestra i elles, però sempre hi quan els infants estiguin bé i no necessitin l’atenció de la mestra.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

4.1: Estic treballant aquesta competència perquè m'he hagut de plantejar quins són els marcs teòrics que justifiquen la conducta i la manera de fer de la mestra, partint de l'observació que he fet, en aquest cas, el moment de l'entrada dins l'aula.

4.3: Consider que estic treballant aquesta competència perquè estic reflexionant i intent fer hipòtesis de que haguès passat si la mestra haguès actuat d'una manera diferents a com ho ha fet, i com haguès pogut influir en la conducta i reacció de l'infant afectat.

Un nadó a l'escoleta

Aquesta setmana està succeint un fet a l’escoleta que m’està fent posar en dubte la meva tasca com a mestre, i que vull compartir aquí al meu blog.

El fet és que aquest dilluns ha començat un nadó de 8 mesos al nostre centre. De moment no tenim oberta cap aula de nadons, i aquest petit infant comparteix l’aula amb els infants de l’aula de 1 a 2 anys, tenint una aula condicionada per  desenvolupar activitat adaptades i específiques per a ell, com poden ser la panera dels tresors, la psicomotricitat, entre d’altres.

En Xesc, és un infants que està acostumat a estar sempre en braços. Dorm als braços dels seus pares, està sempre amb un adult que el contempla, i no sap relaxar-se si no té algú aferrat al seu cos. Un fet normal tenint en compte que tan sols té 8 mesos, però que a l’escoleta tenim 10 infants més per atendre. El que pretenem és que a poc a poc s’adapti, s’acostumi a seure a l’estora, a entretenir-se amb les joguines, a estar tranquil quan l’adult està en el seu camps de visió, sense que sigui necessari tenir-lo als braços.

Jo sé que és prest, i que és normal que aquest infant plori, però hem sent molt angoixada quan estic asseguda al seu costat a l’estona i ell no deixa de plorar. Jo sé que si l’agafo es calmarà, però si no vaig introduint petites estones de seure a l’estona no aconseguirem el que nosaltres ens proposam.

Això m’ha fet plantejar-me si realment estic fent el correcte, o si és molt prest i he de donar-li el que ell em demana. Això m’ha creant una mala sensació, i en certs moments no m’he sentit bé per no saber donar el que aquest nadó necessita.

Parlant amb les meves companyes, i reflexionant sobre el tema,  he decidit anar molt a poc a poc. No puc canviar-li la seva manera de viure en aquests pocs dies. Així que he decidit dormir-lo en braços, jugar a l’estona amb ell sobre les meves cames, donar-li el berenar amb ell a sobre, i quan estigui preparat ja m’ho farà saber. I serà el moment per començar a dormir a la cuna, per descobrir el seu entorn sense el contacte directe amb l’adult. Però serà ell qui dirà quan ha arribat el moment.

Avui ja he començat a notar canvis, ell està més tranquil i algunes estones juga sense pensar si jo estic al seu costat, i això hem recomforta, i em fa veure que he pres el camí correcte.

En aquest cas m'ha estat de molta ajuda aturar-me a pensar i reflexionar sobre el que estava fent i com ho estava fent. M'he recordat a mi mateixa que són els infants els que han d'estar a gust, que s'han de sentir bé i segurs, i que són aquestes necessitats les que he de cobrir com a objectiu principal.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

1.2: estic treballant aquesta competència ja que reflexion sobre la meva actuació i em plantejo que podria fer perquè la meva manera de fer en aquest cas sigui la més correcta. 

1.4: arrib a conclusions elaborades a partir de la informació recollida i teòrica, ja que he intentat cercar per diferents vies quina és la millor manera d'actuar en el cas professional per fer sentir bé a l'infants sense perjudicar-lo.

2.7: he treballat aquesta competència perquè consider que estic reflexionant sobre quins són les meus errors en aquest cas i intent cercar una manera millor d'actuar per aconseguir el benestar de l'infant i meu en les estones que compartim junts a l'escoleta.