Valoració i sensacions sobre el desenvolupament del blog

Consider que el blog ha estat una eina molt bona de treball que ens ha permès reflexionar una mica més sobre el nostre procés d’aprenentatge. També crec que ha estat una iniciativa molt bona per part de les mestres, ja que és la primera vegada que ens fan treballar d’aquesta manera durant la carrera, i s’agreixen la originalitat i la innovació, ja que no ens fa caure amb la monotonia de fer sempre les coses de la mateixa manera.

Personalment mai havia fet un blog, i en un primer moment hem vaig “agobiar” perquè no sabia si seria capaç de tirar endavant aquest nou projecte. Ara que he acabat puc dir que no se m’ha fet difícil, que ha estat bo de dur i que he fet algunes entrades de més deixant-me dur pels meus sentiments, sensacions i reflexions. M’hagués agradat treure una mica més de suc al recurs, però al no estar acostumada a tenir amb mi aquesta eina de treball m’ha costat una mica més.

Hem fet moltes entrades, i algunes vegades se m’ha oblidat fer l’entrada el dia que tocava o penjar-la, ja que sempre les he fet a un document apart.

També ha estat enriquidor poder consultar els blogs de les meves companyes i poder veure les seves diferents maneres de treballar i experiències, que m’ha pogut enriquir a la meva tasca com a docent.

No sé si continuaré aquest blog, el temps ho dir`, però acabaré dient que ha estat una bona experiència, i que em sembla un recurs molt ùtil per arribar a les famílies des de les escoles.

El meu procés d'aprenentatge durant el desenvolupament de l'assignatura.

Durant el transcurs de l’assignatura puc dir que he aprés moltes coses, encara que en un primer moment no vaig pensar que hem pogués servir de tant el meu camí d’aprenentatge.

Fent referència a les competència i pel que fa a la primera sobre l’aprenentatge autònom, he de dir que ser autònoma en el meu aprenentatge m’ha ajudat a poder superar l’assignatura amb èxit. Al ser de l’itinerari b, he estat separada de les meves companyes de tasca habituals, i això ha provocat que fer una feina individual i de manera autònoma, fins i tot la realització del documental.

Si parlam de la competència 2 he après a donar importància a cada cosa que passa al meu voltant i a treure el suc a cada moment, a saber treure profit a les situacions i adaptar-les a cada moment.

Però, la competència que més he assolit, i que engloba les competència 3 i 4, és la que fa referència a la reflexió. He après a reflexionar sobre el que passa al meu voltant, la meva actuació amb els infants i les meves propostes i intervencions, el comportaments dels infants, les actuacions de les meves companyes i el funcionament de l’escoleta, en definitiva, a tot el que passa al dia a dia a l’escoleta.

Vull dir que entenc per reflexió aquell procés que et fa aturar per pensar, valorar i donar sentit a les actuacions que es donen durant el dia a dia al centre.

També he gaudit molt de la realització del documental, ja que el vaig poder fer de manera individual i al meu centre de treball tractament un tema que personalment m’agrada i que a l’escoleta hem començat a treballar amb molta cura. Vaig tenir alguns problemes amb la realització, que al final van ser mínims a l’hora d’exposar davant els meus companys.

Els documentals dels meus companys també han estat molt interessants, tractant temes del dia a dia que et fan aturar-te a pensar en la teva tasca i actuació envers el tema.

L’altre dia a classe va sorgir la proposta de fer dos grups separats per desenvolupar l’assignatura, un grup per itinerari A i un per itinerari B. Com bé vaig dir, estic totalment en desacord, ja que poder veure i escoltar les experiències de les companyes fent referència als projectes de millora, ens ha permès poder veure les millores que es poden fer als centres, poder agafar idees per a futures propostes als nostres centre... Crec que ha estat una molt bona oportunitat que hagin compartit amb nosaltres la seva tasca als seus centres de pràctiques.

Pel que fa al quadern, pens que les companyes de l’itinerari A han pogut treure més suc, ja que el seu es basava més en la reflexió i amb la seva tasca com a practicants i els seus aprenentatges. La proposta de l’itinerari B ha estat mes centrada en recerca, que també ha estat de profit, però que no ens ha convidat gaire a la reflexió.

Per acabar vull dir que he gaudit fent aquesta assignatura, fet que m’ha sorprès. També m’han agradat les diferent propostes de feina, com el blog, el documental, ect. Que ens han fet fer feina d’una manera molt diferent al que normalment estam acostumats.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

Igual que a la primera entrada fent referència a les comeptències, crec que estic treballant la 2.1 i la 2.7, ja que identific i reflexión les comeptències que he assolit i desenvolupat durant el trancurs de l'assignatura.

Així com també l'anàli i avaluació del procés, que pot estar relacionada amb la competència 5.1, ja que analitzo les bones pràctiques i dolentes que s'han duit a terme amb l'assignatura.

Reflexionant sobre el meu documental " La convivència amb les famílies a l'escoleta La Gola"

Quan vaig presentar el meu documental vaig adjuntar un document amb una mica de valoració i reflexió sobre la feina feta, de la mateixa manera que ho penjaré aquí, per poder transmetre com m’he sentit, que és el que m’ha angoixat, el que m’ha agradat, el que em va fer triar el tema, entre d’altres coses, d’aquest projecte, que pens que ha estat molt enriquidor tant pels alumnes que els hem realitzat, com per els alumnes que els hem visualitzat.

Des de el primer moment que va sorgir el tema de fer un documental vaig tenir més o manco clar el que volia fer. El tema de les famílies dins l’educació 0 a 3, és un tema que m’agrada molt i que consider de vital importància. També vull dir que vaig decidir fer el documental tota sola, ja que tenia les eines i els recursos en el meu dia a dia de l’escoleta, i pensava que era una llàstima desaprofitar aquesta oportunitat.

En els meus 6 anys com a educadora sempre he tengut molt bona relació amb les famílies dels infants, sempre intentant tenir una relació propera, de tu a tu, i fer-los partícips de tot el que succeeix de portes a dins de la meva aula. He de dir que he treballat a diferents centres, i no sempre el projecte educatiu o les companyes m’han acompanyat amb la meva iniciativa o idees en relació a aquest tema. Però això mai m’ha fet enrere, i guardo molt bon records.

L’escoleta “La Gola” fa tres anys que va obrir les portes, a càrrec de l’Ajuntament de Pollença i de l’empresa privada “Estudi 6”. Des de els seus inicis he treballat fent les substitucions, els reforços en l’adaptació, i l’escola d’estiu. Actualment estic fent una substitució llarga, i estic al capdavant de l’aula de nadons. Una bon bona experiència, ja que mai havia tengut l’oportunitat de guiar i “dirigir” un grup amb infants tan petits, i ara més que mai, m’he adonat de la importància que tenen  les famílies dins la meva aula perquè tot puguin funcionar bé i els infants puguin estar a gust i segurs.

L’escoleta té molt camí a recórrer pel que fa al tema de la convivència amb les famílies, tot i que tenen iniciatives molt bones. Durant la meva estada estic intentant potenciar-ho una mica més, i la resposta de les meves companyes sempre ha estat molt bona. Estan obertes a tot el que sigui millorar.

Amb aquest documental vull mostrar de quina manera convivim les famílies i les mestres dins el nostre centre, amb les nostres virtuts i les nostres mancances, que no són poques.

Tenim la sort de tenir un projecte educatiu que fa molta referència al tema, i del qual he extret la gran majoria de informació que s’explica en el vídeo. També he consultat els apunts de la carrera, principalment de “intervenció educativa I i II”.

He gaudit molt durant la realització, encara que se m’han perdut moltes coses que m’hagués agradat poder enregistrar, i d’altres moltes que he hagut de suprimir per evitar fer un documental repetitiu i molt extens, que pogués dur a l’avorriment, cosa que he intentat evitar des de el primer moment.

També m’han ajudat molt les famílies i les meves companyes, que no han tengut cap problema en posar-se davant la càmera i parlar-me del que fan o del que senten. Sense la seva col·laboració no hagués pogut seguir amb el projecte.

He tengut una seria de problemes tècnic amb les gravacions, fet que m’ha dut a la desesperació en algunes ocasions, ja que no sabia si podria salvar la feina que havia fet fins el moment. El resultat final, pel que fa a la qualitat d’enregistrament no és el que m’hagués agradat, ja que he hagut de convertir els vídeos d’arxiu per poder ser compatibles amb el meu PC i amb el programa de muntatge. Probablement si ho hagués fet amb més temps o hagués detectat abans el problema el resultat hagués estat un altre.

Crec que ha estat una iniciativa molt bona per part de les mestres, ja que és un treball amb un format totalment diferent al que estam acostumats a treballar durant la carrera. Ens ha dut molts feina, però quan veus els resultats crec que són molt positius.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

Les competències que pens que he treballat són la 1.4. i la 5.4. He arribat a conclusions sobre sobre el meu treball, sabent trbar els punts forts i els punts dèbils, el que milloraria en una altre oportunitat... I tot això ho he vist després de la realització, després de tocar amb les meves pròpies mans quins són els errors que no s'han de tornar a repetir, i el que no canviaria mai. Així com també els obstacles i les resistències de la posada en pràctica, realització i visulaització del documental i el tema que he triat.

La psicomotricitat a l'aula de nadons

Fa dos mesos a l’escoleta vam decidir obrir una aula de nadons, ja que hi havia alguns infants en llista d’espera, i podíem obrir l’aula amb 4 infants. Tres dels infants ja han complit 1 any, i un d’ells té 5 mesos.

Mai havia estat dins una aula de nadons, i menys amb uns infants amb edats tant diferenciades.

Vaig llegir articles, alguns capítols del llibres per ubicar-me i sentir-me més segura i còmoda dins l’aula amb els infants.

La psicomotricitat no l’he treballada de manera específica, ja que són infants de curta edat que acaben de començar a caminar, i la psicomotricitat la treballen tot el dia, ja sigui agafants a una cadira per posar-se drets, pujant les escales del pati, alçant les cames a l’hora del canvi de bolquer, ect. Un dia vaig pensar en fer una proposta de material de psicomotricitat per veure quina era la seva reacció, i la veritat és que em va sorprendre gratament.

Vaig gaudir de veure com els infants s’arrossegaven per damunt els coixins, intentaven fer torres, es ficaven dins les capses i demanaven la meva ajuda per poder sortir, rodaven pel terra...

Em vaig adonar que estàvem treballant la psicomotricitat de manera diferent a la cada dia feim, i la novetat els sorprenia. A cada nova proposta la reacció era diferent i millor. El que pretenia amb aquestes propostes eren potenciar el desenvolupament motor dels infants d’una manera lúdica i diferent al que cada dia fan.

Després de veure la reacció he decidit deixar un racó de l’aula amb els coixins sempre a l’abast dels infants, perquè les puguin utilitzar el qualsevol moment del dia i formin part del material quotidià de l’aula.

També cal dir que no sempre que he fet una proposat han respost bé. L’aula de nadons és un món a part, i encara que aquests ja siguin caminants, necessiten el seu ritme individual, dormen quan tenen son, mengen quan tenen gana, i no pots forçar les situacions, ja que sinó no es poden aconseguir els objectius proposats, i ells no treuen el suc que podrien treure.

Els escenaris que he proposat als infants són els següents:

(Les dues primeres, amb els coixins convencionals eren per introduir el material i començar a familiaritzar-se. La darrera és amb caixes, teles i coixins.)

Els projectes de millora i els documentals dels meus companys

Després de veure els documentals i els projectes de millora dels meus companys, crec que tothom a fet molt bona feina, que els projectes han duit un procés d'elaboració molt estudiat i treballat. He aprés molt, he agafat idees noves que m'ajudaran a la meva tasca com a docent.

A continuació faré un comentari de cada un dels projectes i documentals que s'han exposat a l'aula, els seus objectius i el parèixer.

Escoleta Fort de l’eau, Maó. Projecte de millora de pati:

Amb aquest projecte el que pretenen es tenir un espai exterior més acollidor i dinàmic, amb l’objectiu de motivar als infants.

La proposta de fer un espai amb material reciclat per poder jugar amb arena i/o pedres. M’ha agradat molt. Crec que és una bona manera d’engrescar als infants, ja que a la vista és molt atractiu i convida a jugar. A més de necessitar una inversió mínima, ja que la majoria del material és pot aconseguir sense haver de comprar.

La idea de implicar a les famílies en la instal·lació es bona, així es senten més participatius dins el centre, i poden veure i viure el projecte de millora en primera persona.

També vull dir que consider que és un projecte de millora molt simple, ja que només han habilitat un racó del pati, tal vegada haguessin pogut ampliar el projecte en diferents espais dels pati.

En el meu centre de treball, de moment no podríem aplicar-ho, ja que no tenim ni arenal, ni pedres o terra per poder fer caure per les rampes dels materials.

Escoleta Fort de l’eau, Maó. Bona pràctica de l’hort:

Les companyes han marcat com a bona pràctica l’hort que es treballa en el seu centre de pràctiques. Un hort on hi participa tota la comunitat educativa, fet que fa que tothom el senti com a seu, i tengui la necessitat de treballar-ho.

L’objectiu que volen aconseguir és que els infants tenguin contacte amb la natura, a més d’adquirir una responsabilitat.

Consider molt bona opció desdoblar els grups per anar a cuidar l’hort, ja que sinó s’acaba convertint en una rutina on els infants no fan més que mirar sense poder participar.

També va agradat molt que l’escoleta compta amb les famílies i en especial amb els padrins per a cuidar l’hort. És bo escoltar i aprendre d’aquells que en saben, i per els infants crec que ha de ser molt enriquidor veure els seus padrins o la gent gran participant a la seva escola.

Estic d’acord amb les meves companyes en la importància de tenir una continuïtat amb aquesta activitat, per tal de no convertir-se en una activitat aïllada que es realitza un pic a la setmana.

A la nostra escoleta no vam poder posar en marxa l’hort que tenim programat, degut a la mala coordinació del personal de l’ajuntament que havia de venir a fer unes tasques per poder començar. Així que hem sembrat en pasteres tomatigueres, pebrers i plantes aromàtiques. Aquetes estan al pati a l’abast dels infants.

Escoleta d’Esporles. La figura de la mestra: rols i mode d’actuació:

Aquest projecte crec que és un dels més complicats que han fet les meves companyes, ja que s’han trobat en la situació d’haver d’analitzar a les seves tutores de pràctiques durant la seva tasca com a docents, i consider que és un tema molt compromès.

La millora de la recerca educativa va ser un projecte determinat pel centre, i on les practicants han hagut d’analitzar i presentar millores referents a les estratègies que utilitzen les docents, amb l’objectiu de crear un esperit crític i millora de les educadores. Aquest ha estat una continuïtat del projecte de millora del curs passat orientat en l’espai i el temps.

Les observacions han estat enregistrades per vídeo, però crec que varen ser molt prudents a l’hora de decidir fer notes de camp, ja que quan una persona sap que l’estan gravant el seu comportament no és natural.

Consider l’escola ha tengut una iniciativa molt bona i de la qual poden treure molt profit, ja que crec que no hi ha un esperit més crític que el de les practicants que entren per primera vegada a un centre després de moltes hores de teories i exemples, per observar i detectar les pràctiques no correctes de les educadores. Seria bona idea aplicar aquest projecte a tots els centres, és important poder veure’ns reflectits i estudiats per uns ulls externs a nosaltres.

Escoleta Huialfas. Sa Pobla. Bona pràctica: racó del moc:

El racó del moc és una proposta que jo ja havia aplicat anys endarrere a l’aula de dos a tres anys. És una molt bona iniciativa per fomentar l’autonomia i deixar als infants un espai per a la seva cura personal. Per fer infants actius i capaços.

La company ha destacat que s’ha de millorar el saber esperar dels infants, ja que quan hi ha alguna novetat a l’aula tots volen anar a provar-ho i descobrir-ho a l’hora.

És important que aquest projecte tengui una continuïtat a torta l’escoleta, i que els infants puguin llevar-se el moc de manera autònoma a tots els espai del centre.

Documental: canvi de bolquers Loczy:

En aquest documental les companyes han volgut reflectir com fan el canvi de bolquer a l’escoleta de sencelles, on apliquen el mètode Loczy. Aquest mètode és basa en un moment íntim i conjunt, on poder fer que l’infant sigui autònom, fer el moment més màgic, natura, amb una connexió entre l’educadora i l’infant. En aquest moment el paper de la mestra és d’observadora i preparadora de l’entorn.

Les mestre de centre ha estat formades per personal especialista en la metodologia.

Personalment crec que ha estat un tema a tractar molt interessant, ja que poques vegades fem referència a aquest moment de vital importància durant la primera infància.

M’ha cridat l’atenció que hi hagués un presentador que conversava amb les mestres en forma de tertúlia, consider que ha estat una bona idea.

En el nostre centre donam importància a aquest moment, i intentam no fer-ho de manera mecànica. És important considerar aquest moment com un moment educatius, i que forma part de l’horari.

Documental: infants amb necessitats educatives especials:

Aquets documental no el vaig poder entendre gaire, ja que no es senti i les converses eren molt monòtones i amb un to molt dèbil.

No estava orientat en l’educació 0 – 3 anys, sinó per a infants més grans.

Pel que he pogut entendre l’objectiu amb aquets infants és treballar l’autonomia, els hàbits i rutines. I que es procura que no hi hagi mancances ni diferència amb els altres companys. També s’explicava el procés que segueixen els infants per a la incorporació dels infants amb necessitats educatives especials a l’escola.

M’ha agradat que s’entrevistessin a famílies amb aquesta problemàtica, encara que no vam poder sentir el que deien.

Cerc que no és un documental gaire atractiu, tal vegada si haguéssim pogut veure com treballen amb els infants dins les aules, hagués estat més representatiu.


COMPETÈNCIES TREBALLADES:

Condider que les competències que hem treballant durant les exposicions dels projectes i la següent valoració han estat:

La 1.2, ja que hem pogut veure i reflexió sobre bones pràctiques i projectes que es duen a terme a les escoletes, i de les quals podem aprendre molt.

També la 5.1, ja que hem pogut diferencia entre allò que és una bona pràctica i allò que no és. Hem diferenciat el que és una bona pràctica i un projecte de millora, poden veure les necessitat de cada centre i de cada un dels grups de practicants. Així com també els hem pogut identificat amb l'ajuda de les nostres companyes i veure de quina manera elles les han resolt o les estratègies que han proposat per millorar-les.

Recerca de documentals 0-3 anys

He fet una selecció de diferents documentals que he trobat. He triat els que a mi personalment més m'han agradat, ja sigui perquè m'he sentit identificada o bé perquè estan relacionats amb l'assignatura. també perquè he trobat que són temes interessants. laguns d'ells crec que els hem vist durant la carrera.

Són els següents:

"SE SIENTE UN COLOR. EDUCACIÓN INFANTIL DE CALIDAD”

Aquest documental ens intenta ensenyar les diferents bones pràctiques que podem trobar als centres, i les diferents tipologies de centres innovadors que han sorgit a Europa, principalment a Dinamarca i a Reggio.

És un dilema gran trobar quina opció és la millor, ja que els padrins segueixen sent molt importants en la vida dels infants però la gran majoria no estan disponibles. Segurament la decisió s’acaba centrant en el nivell cultural, econòmic i social de cada família.

Com a bones pràctiques es poden veure espais oberts amb diferents propostes on els infants juguen de manera lliure i sense restriccions, on poder crear un univers complet per a ells. També ens parla d’experiències de música, la plàstica, d’espais on poder ser ells mateixos i on els adulats quasi tenen prohibida l’entrada, experiències de llums i ombres, també amb materials per experimentar. No deixa de banda l’ambient, que ha de ser segur, però evitant crear infant s passius, és a dir, que s’ha de deixar als infants poder descobrir quins són els seus límits.

A la segona part parla de les estructures innovadores com poden ser: mesclar diferents edats, centres d’aventura i recreatius (amb animals), serveis integrals on hi participen els pares, padrins..., i jardins d’infància que acudeixen al bosc  passar la seva jornada escolar.

M’ha semblat  un documental interessant, ja que a les darreres sessions hem estat parlen de les bones pràctiques. Aquí és poden veure diferents activitats que es poden considerar com tal. M’ha cridat l’atenció les diferents modalitats de centres, ja que molts d’ells no n’havia ni sentit parlar.  Mostren una educació molt guapa i centrada en els desenvolupament dels infants com a objectius principal. Crec que és un documental que val la pena dedicar-hi una estona.

“EL CESTO DE LOS TESOROS”

Aquest documental només és de imatges, no parla ningú explicant el que veiem, però crec que no es necessari, ja que a través de les imatges podem veure clarament quines són les diferents relacions que es donen entre els inafts durant la panera dels tresosr.

He triat aquest documental tan senzill, perquè avui he pogut fer per primera vegada dinsla meva aula aquesta activitat, i he gaudit molt de veure coms els infants descobrien cada un dels objctes i com eren les relacions que es donaven entre ells. Veint el documental he sentit el mateix que avui matí, que una imatge val més que mil paraules.

“MOVERSE EN LIBERTAT. EL INSTITUTO LOCZY”

Aquest documentale ens mostra la manera de fer feina en una centre Loczy.

En ell podem veure com tenen una llibertat de moviment que els permetrà caminar, asseure... per iniciativa pròpia. Tenen un moviment de llibertat de manera segura i produint una soltura corporal.

Les activitats autònomes es converteixen en una font de plaer i part imporatnt de la seva vida.

En aquets centres els inafnts poden actuar i moure’s segons les seus interessos en cada moment i desitjos, i seguint el seu ritme de desenvolupament.

Durant el documental podem veure com es vam movent difererent infants per l’entorn, mentre la narradora va explicant els moviments i les possibles sensacions que pot estar fluint a l’infant.

També podem veure com les educadores verbalitzen tot el que fan a l'infant, a la vegada que li demana permís per poder actuar damunt ella.

Crec que com a adults tenim la costum de col·locar als nadons allà on volem que stiguin i proprcionar el materials que nosaltres volem. Aquí ens demostra que ells són capaços de moure el seu cos en resposta als seus gestos i que tenen una gran capacitat per aconseguir allò que volen. Ës increïble en gran ventall de movimets i postures que poden aconseguir sense l’ajuda de l’adult i seguint exclusivament el seu instint i els seu desenvolupament motor. 

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

Crec que les competències que he treballat amb la recerca, visualització dels documentals i comentant cada un d'ells són la 1.2 i la 1.3, ja que he reflexionat sobre les bones actuacions que en ells hi surten i els he consultat per ampliar la meva formació i resoldre possibles dubtes.

DOCUMENTAL: La convivència amb les famílies dins l'escoleta "La Gola"

“Voldria dir quelcom sobre la relació pares i mestres, primer van els pares, després els nens i després els mestres, aquest és l’ordre. Els pares confien els seus nens als mestres i aquests representen els pares davant els nens, només podem fer-ho, si els pares tenen un lloc en els seus cors. Qualsevol mestre que es consideri millor que els pares, ja ha perdut”. (Hellinger)

La família és un punt bàsic de referència i de suport dins l’educació 0-3 anys. Per això les escoletes no les poden deixar de banda, no poden concebre l’infant com un ser individual, sinó que s’ha de fer camí juntament amb les famílies, caminar junts per intentar aconseguir els mateixos objectius. També hem de destacar la importància de crear vincles, que puguin donar seguretat a totes les persones que conviuen al centre. Aixó reuqereix una feina intensa, on tota la comunitat educativa ha d’implicar-se, i ha de saber apropiar-se del seu rol de manera correcte i acceptar les seves funcions. Es tracta de construir de manera conjunta, activa i cooperativa una mateixa línia de treball on l’infant és vagi desenvolupant de la millor manera possible.

“La participación de los padres i las madres en la escuela se convierte también en un modelo de socialización para los niños, la participación y la gestión social son un modelo vivo de dialogo i confrontación entre las personas que el niño aprecia y descubre para construir su propia identidad social. “ (Hoyuelos)

També, s’ha de tenir en compte que cada família és distinta i des d’aquesta diferència s’acull a cada una d’aquestes des del respecte i l’afecte, a través del diàleg, la confiança i l’escolta de les seves necessitats. En ocasions és difícil poder entendre totes les postures, poder compartir les seves opinions, però s’ha de tenir clar que la família és el primer vincle de l’infant i la responsable directa de la seva educació.

En el meu documental vull mostrar-vos com treballam amb les famílie dins l’escoleta, com intentam introduir-les dins el nostre ventre i que no es sentin al marge del que feim. També volem que els infants vegin que les seves famílies també formen part de nosaltres, d’aquesta manera aconseguim que es sentin més segurs i tranquils. A l’escoleta duem a terme diferents activitats i rutines diàries que fan que les famílies i les mestres puguin tenir relació diària, que puguin compartir punts de vista i puguin veure com funcionen els infants dins l’aula. Probablement hi ha moltes coses per millorar, però a poc a poc intentam anar aconseguint els objectius que es reflecteixen als nostre projecte educatiu.

El documental es basarà en visualitzar diferents activitats i rutines on els pares participen, juntament amb els seus punts de vista sobre elles. També les mestres ens explicaran el que fan i amb quins objectius i els seus punts de vista.

Esper que vos agradi!!