Un nadó a l'escoleta

Aquesta setmana està succeint un fet a l’escoleta que m’està fent posar en dubte la meva tasca com a mestre, i que vull compartir aquí al meu blog.

El fet és que aquest dilluns ha començat un nadó de 8 mesos al nostre centre. De moment no tenim oberta cap aula de nadons, i aquest petit infant comparteix l’aula amb els infants de l’aula de 1 a 2 anys, tenint una aula condicionada per  desenvolupar activitat adaptades i específiques per a ell, com poden ser la panera dels tresors, la psicomotricitat, entre d’altres.

En Xesc, és un infants que està acostumat a estar sempre en braços. Dorm als braços dels seus pares, està sempre amb un adult que el contempla, i no sap relaxar-se si no té algú aferrat al seu cos. Un fet normal tenint en compte que tan sols té 8 mesos, però que a l’escoleta tenim 10 infants més per atendre. El que pretenem és que a poc a poc s’adapti, s’acostumi a seure a l’estora, a entretenir-se amb les joguines, a estar tranquil quan l’adult està en el seu camps de visió, sense que sigui necessari tenir-lo als braços.

Jo sé que és prest, i que és normal que aquest infant plori, però hem sent molt angoixada quan estic asseguda al seu costat a l’estona i ell no deixa de plorar. Jo sé que si l’agafo es calmarà, però si no vaig introduint petites estones de seure a l’estona no aconseguirem el que nosaltres ens proposam.

Això m’ha fet plantejar-me si realment estic fent el correcte, o si és molt prest i he de donar-li el que ell em demana. Això m’ha creant una mala sensació, i en certs moments no m’he sentit bé per no saber donar el que aquest nadó necessita.

Parlant amb les meves companyes, i reflexionant sobre el tema,  he decidit anar molt a poc a poc. No puc canviar-li la seva manera de viure en aquests pocs dies. Així que he decidit dormir-lo en braços, jugar a l’estona amb ell sobre les meves cames, donar-li el berenar amb ell a sobre, i quan estigui preparat ja m’ho farà saber. I serà el moment per començar a dormir a la cuna, per descobrir el seu entorn sense el contacte directe amb l’adult. Però serà ell qui dirà quan ha arribat el moment.

Avui ja he començat a notar canvis, ell està més tranquil i algunes estones juga sense pensar si jo estic al seu costat, i això hem recomforta, i em fa veure que he pres el camí correcte.

En aquest cas m'ha estat de molta ajuda aturar-me a pensar i reflexionar sobre el que estava fent i com ho estava fent. M'he recordat a mi mateixa que són els infants els que han d'estar a gust, que s'han de sentir bé i segurs, i que són aquestes necessitats les que he de cobrir com a objectiu principal.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

1.2: estic treballant aquesta competència ja que reflexion sobre la meva actuació i em plantejo que podria fer perquè la meva manera de fer en aquest cas sigui la més correcta. 

1.4: arrib a conclusions elaborades a partir de la informació recollida i teòrica, ja que he intentat cercar per diferents vies quina és la millor manera d'actuar en el cas professional per fer sentir bé a l'infants sense perjudicar-lo.

2.7: he treballat aquesta competència perquè consider que estic reflexionant sobre quins són les meus errors en aquest cas i intent cercar una manera millor d'actuar per aconseguir el benestar de l'infant i meu en les estones que compartim junts a l'escoleta.