Anàlisi d'un cas real (el cas de na Susuna)

Reconstrucció de la situació:

Són les 9 del matí i és el moment de les entrades a l’escoleta. Estam a l’aula de dos. La mestra seu a una cadira davant l’estora on hi ha dues nines assegudes que han arribat a l’escola matinera. La mestra parla amb elles de manera relaxada mentre espera que els infants vagin arribant.

Na Mariona arriba amb la seva mare i entren les dues dins l’aula, la nina saluda alegrament a la mestra, que s’aixeca per parlar amb la seva mare que la reclama. En aquests moment arriba n’Aina amb la seva mare, que s’acomiaden una de l’altre. N’Aina avui decideix que no vol besades i s’asseu a l’estona. La mare es queda esperant per parlar amb la mestra. N’Aina es posa a plorar, molt disgustada. La seva mare, que encara espera per parlar amb la mestra li diu des de la distància “ Aina no ploris”. La nina de cada vegada plora més angoixada, la mestra es gira, la mira, i segueix amb la seva conversa. La seva mare li torna a repetir que no plori. La nina arriba a calmar-se tota sola, sense que ningú s’acosti a ella, però segueix angoixada, amb un plor silenciós. Segueixen les entrades amb la mestra al costat de la porta donant la benvinguda  ales famílies i infants. No és fins el moment en que tots els infants han arribat, que la mestra torna a seure a la cadira i comença les interaccions amb ells.

            -------------------------------------------------------

Anàlisi del cas:

Crec que en aquest moment la mestra s’ha centrat més en la conversa en les famílies deixant de banda que en aquest moment el més important és el benestar dels infants i la seva acollida. En aquest moment n’Aina s’ha sentit buida, i poc acollida, abandonada, això ha fet sorgir d’ella una angoixa que ningú li ha calmat de manera directa. La mestra, hauria d’haver tengut en compte que si la conversa que tenia amb la mare de na Mariona era massa llarga, la millor solució hagués estat deixar el tema per un altre moment en que ella no hagués hagut de deixar als infants de banda (tutoria). Ja que els moment de les entrades són per converses puntuals de la vida quotidiana amb les famílies, i no per parlar de temes personals o de llarga extensió.

Possibles creences de la mestra:

      - Quan hi ha les famílies i la mestra en un mateix espai, és la família qui intervé en les situacions i necessitats dels infants.

          -   És més important l’atenció a les famílies que als infants.

Com a coneixements teòrics la mestra ha aplicat la teoria de la importància de la implicació i integració de les famílies dins el centre. Però s’ha oblidat d’atendre als infants que ho necessitaven.

Ella s’ha basant en la rutina de que els infants, com a norma general, arriben contents a l’escoleta, i ella pot parla tranquil·lament amb les famílies. Però aquets cop no ha estat així.

Les preguntes que jo li faria a la mestra per aconseguir una mica la reflexió i perquè es plateges el moment de les entrades dins l’aula, o al manco l’actuació d’aquest dia serien:

•            Perquè creus que n’Aina s’ha angoixat tant aquest mati?
•           Quina ha estat la teva actuació vers ella?
•           Que creus que haguessis pogut fer tu per fer que ella es sentis millor?
•           Creus que has dedicat massa temps a les famílies deixant una mica de   banda els sentiments dels infants?

El que jo hagués fet en aquesta situació, hagués estat acostar-me a l’infants per aconseguir que es sentís millor, fent-li una abraçada, una besada i intentar verbalitzar amb ella que és el que li fa estar trista. En el cas de no aconseguir que es calmàs m’acostaria la mare de na Mariona i n’Aina acordant un altre moment per parlar amb elles (en el moment de les sortides, en una tutoria personalitzada...), explicant-li que ara no puc estar per elles perquè els infants em necessiten.

Consider que el moment de les acollides els matins a l’escoleta és un moment que la mestra ha de tractar amb molta cura. Pens que sempre s’ha de tenir present que el més important són els infants, i fer que ells es sentin bé, a gust i ben acollits. Les famílies també són importants, i aquets moment és un bon moment de comunicació entre la mestra i elles, però sempre hi quan els infants estiguin bé i no necessitin l’atenció de la mestra.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

4.1: Estic treballant aquesta competència perquè m'he hagut de plantejar quins són els marcs teòrics que justifiquen la conducta i la manera de fer de la mestra, partint de l'observació que he fet, en aquest cas, el moment de l'entrada dins l'aula.

4.3: Consider que estic treballant aquesta competència perquè estic reflexionant i intent fer hipòtesis de que haguès passat si la mestra haguès actuat d'una manera diferents a com ho ha fet, i com haguès pogut influir en la conducta i reacció de l'infant afectat.