Comentaris dels blogs del les meves companyes

Les entrades de bones pràctiques que m'han cridat l'atenció i he comentat de les meves companyes són:

http://mestresimestresses.blogspot.com.es/2013/04/descompartimentacio-despais.html?showComment=1367254928360#c1745942339411517677

http://miradesisomriuresblog.blogspot.com.es/2013/04/com-bona-practica-de-centre-la-setmana.html?showComment=1367256710946#c6978556452807789965

http://miradesdolces.blogspot.com.es/2013/04/safates-dexperimentacio-una-bona.html?showComment=1367439357194#c3961554696957742271

COMPETÈNCIES TREBALLES:

He treballat la competència 1.3, ja que he consultat i revisat altres blogs de companyes, que m'han ajudat a veure bones pràctiques. Ha estat una bona experiència per enriquir els nostres coneixements i veure diferents bones pràctiques, que ens poden servir com a punt de partida o referència de futures pràctiques.

Guió del documental: "la presència de les famílies dins la nostra escoleta"

Grup

Per elaborar el meu documental, vaig decidir fer un treball individual, ja que pens que puc partir del meu entorn proper i de l’escoleta on treballo.

Tema

El tema que he triat, és un tema que m’agrada molt i que consider que a l’escoleta es treballa però que podria millorar molt. El tema fa referència a les famílies a i la seva presencia dins el centre, destacant les activitats on ells participen, el moment de les entrades i sortides, i la importància que el centre dona i que ells mateixos donen en aquesta moments de relació família - escola. Això ho explicaré a través de entrevistes a les famílies i a les mestres,  també podrem veure com es desenvolupen aquestes activitats i l’opinió que algun pares tenen d’aquestes, parlant des de lo més íntim i explicant a la càmera com s’han sentit després de la participació, així també podrem veure si ells donen importància a aquests moments, o els passen desapercebuts.

Finalitat i objectius

Per tant, els objectius i la finalitat de la filmació serà donar a conèixer com participen i conviuen les famílies dins la nostra escoleta i com es senten les famílies, els infants i les mestres amb aquesta relació i interacció. Al Port de Pollença hi ha alguns centres que no deixen participar a les famílies dins la comunitat, i que no poden accedir a ella, privant-les de la comunicació directa amb la mestra, amb les altres famílies... Amb aquest vídeo també pretec donar a conèixer com funcionam al nostre centre i quina importància donam a aquests moment de relació.

Número de filmacions

El número de filmacions és bastant abstracte, però crec que seran moltes, ja que he començat a gravar i ja duc unes 10 filmacions. Personalment prefereixo gravar molt de material i ja seleccionar a l’hora d’haver de muntar les gravacions més destacables i que s’ajusten més als l’objectius.

Destinataris

Els destinataris del documental és per les famílies i les mestres de l’escoleta, perquè puguin veure com funcionen les activitats i rutines destinades a famílies des de punts de vistes diferents. També va destinat a possibles usuaris del nostre centre, i a estudiants i mestres per poder veure la importància i el punt de vista del centre envers a les relacions amb les famílies, i el nostre funcionament.

Temps estimat de durada

El temps estimat encara no està gaire clar, depèn de les filmacions que consideri més adients per posar al documental final. Però el temps estimat és de 15 minuts aproximadament.

Previsió de material

Com a previsió de material no en tenc, ja que aprofit les activitats que fem a l’escoleta. El que estic necessitant com a material extraordinari que no pertany al centre és la càmera per gravar i l’ordinador on fer el muntatge. A part de necessitar una selecció de música i una persona que farà de veu per anar relatant la informació.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

La competència que treballam en grans trets és la 3 (3.1, 3.2, 3.3) perquè de manera indirecta reflexionam sobre una part dels funcionament del centre, de l'organització, i parlam una mica del PEC i el que diu en relació al tema del documantal. Faig un anàlisi de manera documentada de les relacions amb les famílies que es donen al nostre centre.

Síntesi del tema espais/temps

Aquest tema que fa referència al temps i l’espai de les escoles infantils, crec que és molt interessant, i a classe van sorgir certs temes que hem van fer pensar.

Les tres idees principals que jo destacaria són:

Fent referència a l’horari, s’ha de tenir en compte que aquest ha de ser flexible i adaptat a les necessitats dels infants, tenint en compte el seu nivell de desenvolupament. Aquest horari sempre ha de tenir cabuda per les rutines i hàbits, que s’han de veure reflectits dins l’horari ja que marquen un punt de partida molt important en aquesta etapa.

L’exemple que vam poder analitzar sembla surrealista, ja que no es correspon amb les necessitats i capacitats dels infants d’aquesta edat.

Per altre banda, les parets de les escoles són un recurs molt útil que moltes vegades no fem servir. En elles podem penjar la documentació, les representacions, que poden mostrar com es viu i conviu dins la comunitat educativa. No tot lo que pengem a les parets és vàlid, hem de saber quines són les coses que podem posat i quines no. També és important l’estètica.

Parlant de l’estètica també vull destacar com a idea principal els objectes i les distribucions de les aules i les escoles infantils. Les aules han de estar plenes d’objectes acollidors, que ens facin sentir com a casa, amb una estètica molt cuidada, on podem posar gerros amb flors, cortines... Sempre amb una gama cromàtica que transmeti tranquil·litat i que converteixi l¡espai en un lloc on ens i sentim agust i ens hi volguem quedar.

A vegades ens trobam centres destinats a la primera infància plens de colors, sense seguir una harmonia, perquè existeix una creença que tot el que ha de ser per infants petits ha de tenir molts colors, perquè així es més alegre. Crec que aquesta creença no es correcte, no és necessari omplir un espai ple de colors i materials per fer-lo més atractiu, sinó al contrari.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

3.2: Ja que estic reflexionant i fent referència a l’organització del centre, en aquest cas fent referència a l’espai i el temps.

Els documentals

Per començar, vull partir de la definició de documental de la wikipedia, per saber del que estam parlant “el documental es la expresión de un aspecto de la realidad, mostrada en forma audiovisual. La organización y estructura de imágenes y sonidos (textos y entrevistas), según el punto de vista del autor, determina el tipo de documental.”

Consider que un documental te moltes possibilitats educatives, de fet, crec que un documental es quasi 100% educatiu, ja que té la funció de informar i documentar un tema concret. D’un documental es pot treure molt de suc, i crec que se s’utilitza un bon documental, amb la temàtica i llenguatge adequat, dins les aules d’infantil, els infants poden aprendre moltes coses.

Actualment les escoles els aprofiten quan treballen per projectes, per aconseguir que els infants interioritzin els coneixements que estan treballant. Normalment funcionen perquè és un tema triat per els mateixos infants i que els crea molta curiositat.

Les temàtiques dels documentals són infinites, ja que totes les qüestions, temes, personatges del món  i de la historia poden ser interessants per ser el punt de referència d’un documental. Podem trobar documentals que parlen de la manera de viure dels animals, que ens expliquen la vida de personatges importants de la història, que relaten conflictes, guerres, temes de interès ciutadà, ens mostren les costums i cultures dels diferents països, races, ètnies... Entre molts d’altres.

Personalment m’agrada mirar documentals que fan referència a educació, al desenvolupament dels éssers humans i ha països, ja que m’aporten coneixements nous que a nivell personal em criden molt l’atenció. Dos documentals que he vist darrerament que m’han agradat molt han estat “en el vientre materno” on explica el desenvolupament dels infants durant els 9 mesos que estan dins a panxa de la mare, i “la educación el Finlandia de Salvados”, on es comparava l’educació espanyola i finlandesa.

Crec que un documental es pot presentar de moltes maneres diferents, que facin que la temàtica sigui molt més interessant, com fan a “salvados”, on plantegen temàtiques actuals oferint entrevistes amb els personatges implicats. Això és un punt favorable, ja que molta gent quan veu que fan un documental, el documental de tota la vida canvien de canal, perquè si la temàtica no ens interessa es solen fer molt monòtons.

He de dir que m’ha semblat molt interessant haver de fer un documental per a aquesta assignatura, ja que és una cosa totalment innovadora i que ens pot fer reflexionar molt, tant a nosaltres com a realitzadors, com per els companys com a espectadors.

Parlant del nostre documental que tractarà d’un tema relacionat amb l’educació 0-3 anys, adjunt un resum del vídeo que van fer al programa “salvados” sobre l’educació a Finlàndia. Ja que consider que qualsevol metodologia, manera de fer... d’altres lloc s del món ens pot ajudar en la nostra feina, i més si parlam del país capdavanter en educació del món, i ara sabrem perquè...

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

1.1, 1.3: Crec que tal vegada en aquesta entrada es poden estar treballant aquestes competències, ja que pens que a través de documentals podem accedir a dades que en poden ajudar a resoldre problemes, dubtes, aportar idees...que ens poden servir en la nostra tasca com a docents.

Anàlisi d'un cas real (el cas de na Susuna)

Reconstrucció de la situació:

Són les 9 del matí i és el moment de les entrades a l’escoleta. Estam a l’aula de dos. La mestra seu a una cadira davant l’estora on hi ha dues nines assegudes que han arribat a l’escola matinera. La mestra parla amb elles de manera relaxada mentre espera que els infants vagin arribant.

Na Mariona arriba amb la seva mare i entren les dues dins l’aula, la nina saluda alegrament a la mestra, que s’aixeca per parlar amb la seva mare que la reclama. En aquests moment arriba n’Aina amb la seva mare, que s’acomiaden una de l’altre. N’Aina avui decideix que no vol besades i s’asseu a l’estona. La mare es queda esperant per parlar amb la mestra. N’Aina es posa a plorar, molt disgustada. La seva mare, que encara espera per parlar amb la mestra li diu des de la distància “ Aina no ploris”. La nina de cada vegada plora més angoixada, la mestra es gira, la mira, i segueix amb la seva conversa. La seva mare li torna a repetir que no plori. La nina arriba a calmar-se tota sola, sense que ningú s’acosti a ella, però segueix angoixada, amb un plor silenciós. Segueixen les entrades amb la mestra al costat de la porta donant la benvinguda  ales famílies i infants. No és fins el moment en que tots els infants han arribat, que la mestra torna a seure a la cadira i comença les interaccions amb ells.

            -------------------------------------------------------

Anàlisi del cas:

Crec que en aquest moment la mestra s’ha centrat més en la conversa en les famílies deixant de banda que en aquest moment el més important és el benestar dels infants i la seva acollida. En aquest moment n’Aina s’ha sentit buida, i poc acollida, abandonada, això ha fet sorgir d’ella una angoixa que ningú li ha calmat de manera directa. La mestra, hauria d’haver tengut en compte que si la conversa que tenia amb la mare de na Mariona era massa llarga, la millor solució hagués estat deixar el tema per un altre moment en que ella no hagués hagut de deixar als infants de banda (tutoria). Ja que els moment de les entrades són per converses puntuals de la vida quotidiana amb les famílies, i no per parlar de temes personals o de llarga extensió.

Possibles creences de la mestra:

      - Quan hi ha les famílies i la mestra en un mateix espai, és la família qui intervé en les situacions i necessitats dels infants.

          -   És més important l’atenció a les famílies que als infants.

Com a coneixements teòrics la mestra ha aplicat la teoria de la importància de la implicació i integració de les famílies dins el centre. Però s’ha oblidat d’atendre als infants que ho necessitaven.

Ella s’ha basant en la rutina de que els infants, com a norma general, arriben contents a l’escoleta, i ella pot parla tranquil·lament amb les famílies. Però aquets cop no ha estat així.

Les preguntes que jo li faria a la mestra per aconseguir una mica la reflexió i perquè es plateges el moment de les entrades dins l’aula, o al manco l’actuació d’aquest dia serien:

•            Perquè creus que n’Aina s’ha angoixat tant aquest mati?
•           Quina ha estat la teva actuació vers ella?
•           Que creus que haguessis pogut fer tu per fer que ella es sentis millor?
•           Creus que has dedicat massa temps a les famílies deixant una mica de   banda els sentiments dels infants?

El que jo hagués fet en aquesta situació, hagués estat acostar-me a l’infants per aconseguir que es sentís millor, fent-li una abraçada, una besada i intentar verbalitzar amb ella que és el que li fa estar trista. En el cas de no aconseguir que es calmàs m’acostaria la mare de na Mariona i n’Aina acordant un altre moment per parlar amb elles (en el moment de les sortides, en una tutoria personalitzada...), explicant-li que ara no puc estar per elles perquè els infants em necessiten.

Consider que el moment de les acollides els matins a l’escoleta és un moment que la mestra ha de tractar amb molta cura. Pens que sempre s’ha de tenir present que el més important són els infants, i fer que ells es sentin bé, a gust i ben acollits. Les famílies també són importants, i aquets moment és un bon moment de comunicació entre la mestra i elles, però sempre hi quan els infants estiguin bé i no necessitin l’atenció de la mestra.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

4.1: Estic treballant aquesta competència perquè m'he hagut de plantejar quins són els marcs teòrics que justifiquen la conducta i la manera de fer de la mestra, partint de l'observació que he fet, en aquest cas, el moment de l'entrada dins l'aula.

4.3: Consider que estic treballant aquesta competència perquè estic reflexionant i intent fer hipòtesis de que haguès passat si la mestra haguès actuat d'una manera diferents a com ho ha fet, i com haguès pogut influir en la conducta i reacció de l'infant afectat.

Un nadó a l'escoleta

Aquesta setmana està succeint un fet a l’escoleta que m’està fent posar en dubte la meva tasca com a mestre, i que vull compartir aquí al meu blog.

El fet és que aquest dilluns ha començat un nadó de 8 mesos al nostre centre. De moment no tenim oberta cap aula de nadons, i aquest petit infant comparteix l’aula amb els infants de l’aula de 1 a 2 anys, tenint una aula condicionada per  desenvolupar activitat adaptades i específiques per a ell, com poden ser la panera dels tresors, la psicomotricitat, entre d’altres.

En Xesc, és un infants que està acostumat a estar sempre en braços. Dorm als braços dels seus pares, està sempre amb un adult que el contempla, i no sap relaxar-se si no té algú aferrat al seu cos. Un fet normal tenint en compte que tan sols té 8 mesos, però que a l’escoleta tenim 10 infants més per atendre. El que pretenem és que a poc a poc s’adapti, s’acostumi a seure a l’estora, a entretenir-se amb les joguines, a estar tranquil quan l’adult està en el seu camps de visió, sense que sigui necessari tenir-lo als braços.

Jo sé que és prest, i que és normal que aquest infant plori, però hem sent molt angoixada quan estic asseguda al seu costat a l’estona i ell no deixa de plorar. Jo sé que si l’agafo es calmarà, però si no vaig introduint petites estones de seure a l’estona no aconseguirem el que nosaltres ens proposam.

Això m’ha fet plantejar-me si realment estic fent el correcte, o si és molt prest i he de donar-li el que ell em demana. Això m’ha creant una mala sensació, i en certs moments no m’he sentit bé per no saber donar el que aquest nadó necessita.

Parlant amb les meves companyes, i reflexionant sobre el tema,  he decidit anar molt a poc a poc. No puc canviar-li la seva manera de viure en aquests pocs dies. Així que he decidit dormir-lo en braços, jugar a l’estona amb ell sobre les meves cames, donar-li el berenar amb ell a sobre, i quan estigui preparat ja m’ho farà saber. I serà el moment per començar a dormir a la cuna, per descobrir el seu entorn sense el contacte directe amb l’adult. Però serà ell qui dirà quan ha arribat el moment.

Avui ja he començat a notar canvis, ell està més tranquil i algunes estones juga sense pensar si jo estic al seu costat, i això hem recomforta, i em fa veure que he pres el camí correcte.

En aquest cas m'ha estat de molta ajuda aturar-me a pensar i reflexionar sobre el que estava fent i com ho estava fent. M'he recordat a mi mateixa que són els infants els que han d'estar a gust, que s'han de sentir bé i segurs, i que són aquestes necessitats les que he de cobrir com a objectiu principal.

COMPETÈNCIES TREBALLADES:

1.2: estic treballant aquesta competència ja que reflexion sobre la meva actuació i em plantejo que podria fer perquè la meva manera de fer en aquest cas sigui la més correcta. 

1.4: arrib a conclusions elaborades a partir de la informació recollida i teòrica, ja que he intentat cercar per diferents vies quina és la millor manera d'actuar en el cas professional per fer sentir bé a l'infants sense perjudicar-lo.

2.7: he treballat aquesta competència perquè consider que estic reflexionant sobre quins són les meus errors en aquest cas i intent cercar una manera millor d'actuar per aconseguir el benestar de l'infant i meu en les estones que compartim junts a l'escoleta.

Les competècies: com treballar-les i millorar-les

Amb aquesta entrada vull reflexionar sobre les competències que encara no tenc assolides o que consider que hauria de millorar, a més de poder trobar la manera de superar-les dins el meu entorn més proper.

Jo estic treballant a un escoleta, això hem permet poder analitzar-me dins el meu context de treball, i encara que des de un principi vaig considerar que moltes de les competències les tenia assolides, sempre es poden millorar. He de dir que estudiant el grau, he desenvolupat moltes estratègies que abans de no tenia, i que algunes ni tan sols pensava que fossin importants. Ara ho veig amb uns altres ulls….

Per començar consider que la competència 2 en general, que fa referència a la reflexió del procés d’aprenentatges pens que gairebé la tenc assolida favorablement, perquè tot i que no estigui en practiques, cada dia aprenc alguna cosa nova dels infants o de les meves companyes de feina. Com ja vaig dir, pens que en ocasions no trec al suc que podria treure del que fer de cada dia perquè no tenc temps d’aturar-me a pensar i reflexionar sempre que m’agradaria. Ho podria millorar trobant una estona cada dia, ja sigui a la feina o a casa per reflexió sobre el que, com, quan i perquè de les coses que passen al meu voltant al llarg de la meva jornada de feina. Al tenir el contacte directe amb els infants em dona una molt bona oportunitat per reflexionar sobre la meva manera de treballar i de fer les coses a l’escoleta, però també de les meves companyes. Si no m’atura a pensar, tot això passa de llarg, i és una oportunitat molt valuosa de veure les coses perduda. Pel que fa als dubtes o dilemes que hem sorgeixen, els hauria de donar més importància, el que puc fer és que sempre quedin per escrit, i així puc assegurar-me que he trobat la resposta als meus dubtes. El temps és el meu pitjor enemic.

Pel que fa a la competència 3 de reflexionar i analitzar el centre, ho faig constantment, i crec que en algunes ocasions massa. De la mateixa manera que analitzo la metodologia i la manera de treballar. Molts cops pos en dubte si és la manera correcte. D’aquesta competència, tal vegada podria millorar la 3.3, que parla de contrastar amb els documents de centre, ja que no recorro als documents sinó que hem baso en la metodologia i la filosofia del centre, tal vegada ho podria millorar revisant algun dia els documents per veure si el treball que fem està en concordança amb el que expliquen els documents i amb la filosofia que jo pens que seguim, o que el centre hauria de seguir.

Una competència que encara no acab de tenir assolida és la 4.1, però no perquè no sàpiga identificar els marcs teòrics que justifiquen les activitats que fem dins les aules, sinó perquè, com he dit abans, en moltes ocasions no m’atur a pensar, i el que he de fer es cercar el temps i el moment per fer-ho. Pel que fa a la competència 4.3, crec que no basta en basar les hipòtesis en els meus coneixements, sinó que en algunes ocasions hauria de recórrer als llibres o apunts per contrastar el que jo sé amb el que posen els llibre. Estructurà el temps i apuntar-ho a un quaderns és la manera de treballar-ho correctament.

Pel que fa a les competència 5, al no fer projecte de millora no puc treballar-les, i no sé si estan assolides o no.

A grans trets també parlaré de les COMPETÈNCIES DE PERRENOUD:

Pel que fa a la competència de organitzar ni animar situacions d'aprenentatge la tenc assolida, però en alguns moments em costa una mica sortir de la programació, que tanta feina ens ha duit i que amb tant il·lusió hem fet. La manera de millorar-ho podria ser fent una programació més oberta i flexible, que permeti fer canvis en qualsevol moment tenint en compte els interessos i ritmes dels infants.

La tercera competència, que fa referència ls alumnes amb diferències, ho podria millorar tenint una mica més de paciència i de calma en segons quines situacions, ja que em costa no perdre els nervis en situacions on veig que no puc treballar els objectius de l'infant o no puc atendre les seves necessitats de la manera que m'agradaria. La sol·lució també seria, que hi hagui dues mestres sempre que dins una aula hi hagui infants amb necessitats educatives especials.

Finalment, amb la competència de implicar als alumnes en els seus aprenentages i en el seu treball, consider que en algunes ocasions els jocs a la carta han de ser més oberts, aixó ho podria millorar deixant als infants jugar més lliurement al joc per racons, sense remarcar on ha d'estar cada cosa i perquè serveix, ja que ells poden considerar que els objectes tenen altres propietats i utilitats, on ells poden treure més suc...


Crec que l’experiència i la reflexió ajuden a establir i solidificar les competències, com a base per ser la mestra que volem ser, però si no trobam el temps per pensar i reflexionar és impossible poder assolir-les. Aquest és l’aspecte que he de treballar en general: trobar el moment per aturar-me a pensar i interioritzar tot el que passa al meu voltant, el que fan els infants i perquè ho fan. Cercar temps, que pens que sempre es possible, perquè qualsevol moment és bo.


COMPETÈNCIES TREBALLADES

1.2: consider que estic treballant aquesta competència perquè estic reflexionant sobre com ha de ser una bona actuació com a mestres, sobre les competècies que es necessari tenir i de quina manera es poden anar treballant.

2.3: la treball perquè estic reflexionant sobre els objectius que vull pretenc assolir, que en aquests moments són les competècies i de quina manera les vull aprendre poden aplicar-les al meu entorn més proper que es la meva feina a l'escoleta.

2.7: consider que és la competència que treball directament, ja que l'entrada fa referècia als meu errors o a aquells aspectes que no he desenvolupat i de intentar trobar estratègies per poder millorar-les o començar a aplicar-les i interioritzar-les.